Tenir un contracte laboral ja no és sinònim d'arribar a finals de mes. De les més de 300.000 persones que van sol·licitar ajudes a Càritas l'any passat, un 12 % eren treballadors en actiu. Segons l'entitat, els contractes actuals -de poques hores i amb salaris mínims- no només no ajuden a sanejar l'economia personal, sinó que contribueixen a enquistar la pobresa. ROGER TORRES / LAURA BASCUÑANA: "El problema també s'ha traslladat a les famílies. De fet, les llars amb nens al seu càrrec van ser el col·lectiu que més ajuts van demanar, un 64 % del total. Tot i que el nombre de famílies es manté estancat a nivells similars als d'anys anteriors, les necessitats de cada casa han anat creixent." MARTA FORTUNY, coordinadora de Programes de Càritas Urgell "Abans les famílies tenien una necessitat concreta i ara una família és multiproblemàtica, pot acudir a diferents projectes de Càritas." AMÈLIA DE JUAN, cap de Desenvolupament Institucional de Càritas Terrassa "A nivell macroeconòmic sí que es nota una certa millora, però el que nosaltres notem és que la situació de precarietat de les famílies les fa cada cop més fràgils." Precisament per contrarestar aquesta fragilitat, les diferents Càritas del territori català han augmentat fins als 1.700 els programes d'ajuda; en especial, els relacionats amb la inserció laboral i la cobertura de necessitats bàsiques, com la roba i el menjar.

Segons Càritas Catalunya, tenir un contracte laboral ja no és sinònim de no ser pobre. La memòria que recull totes les actuacions que l’entitat ha dut a terme durant el 2015 exposa que un 12 % dels qui treballen de manera regulada continuen estant per sota del llindar de la pobresa. Per la responsable de Desenvolupament Institucional de Càritas Terrassa, Amèlia de Juan, “entrar al mercat laboral ja no garanteix res” perquè considera que bona part dels contractes són precaris.

Aquest fet ha generat, segons Càritas, una cronificació de la pobresa que l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, atribueix a la manca de polítiques públiques enfocades al benestar social més enllà d’aspectes econòmics.

Les famílies amb fills tenen més problemes

De les 343.513 persones que ha atès Càritas al llarg de 2015, el col·lectiu més voluminós és el de famílies amb canalla. D’aquestes, un 47 % són parelles amb infants i un 17 % són famílies monoparentals. Per aquest motiu, alguns serveis de l’entitat, com el de l’acompanyament dels menors en qüestions educatives, han crescut. En total els projectes de Càritas han incrementat un 16 % respecte a 2014.

La coordinadora de Programes de Càritas Terrassa, Marta Fortuny, ha explicat que el nombre de famílies amb necessitats es manté similar a anys anteriors, però que des de Càritas han notat un increment de les ajudes que necessiten. “Abans les famílies tenien una necessitat concreta i ara una família és multiproblemàtica“, ha sentenciat. De Juan ha afegit que malgrat que la situació macroeconòmica es va recuperant, les famílies són “cada cop més fràgils”.