Stiglitz, que ha fet la conferència a l’EspaiCaixa Casa Macaya, ha defensat que la solució a la crisi es troba en un canvi de funcionament de la Unió Europea, que ha d’apostar per tenir un sistema bancari comú i fer que el Banc Central Europeu es responsabilitzi del deute dels països de l’eurozona, és a dir, aconseguir la mutualització del deute. Tot i que ja són les línies marcades per la Unió, el Nobel opina que els calendaris marcats són massa llunyans, i mentre no es materialitza, els capitals fugen dels països amb més problemes.
Alemanya, clau per sortir de la crisi
A part d’aquests dos punts, creu que la sortida de la crisi necessita un tercer element: abandonar les polítiques d’austeritat i apostar pel creixement. Per tot plegat, el Nobel d’Economia creu que Alemanya té la clau perquè Europa empregui el camí de la recuperació. Considera que “el govern liderat per Angela Merkel ha de canviar d’actitud”, ja que, diu Stiglitz, “sinó ho fa, tindran molts més costos les conseqüències de l’asfíxia econòmica a què s’està sotmetent els països del sud d’Europa”.
Les opcions del govern espanyol i català
Tot i les imposicions que vénen marcades per Brussel·les, Stiglitz ha dit que “tant el Govern espanyol com els de les autonomies tenen marge de maniobra per fugir de les polítiques d’austeritat“. Per això s’ha referit a la teoria econòmica del multiplicador, segons la qual “si s’incrementen els impostos a aquells que més tenen i s’inverteix allò que es recapta, el resultat és l’estimulació de l’economia.”
Fuga de cervells
Joseph Stiglitz també ha lamentat l’alt índex d’atur que hi ha a la Unió, i especialment a Espanya. Sobretot pel que fa la gent jove. A llarg termini, Stiglitz creu que “les conseqüències són devastadores”, ja que els joves que han adquirit grans habilitats no les poden desenvolupar si no tenen feina, i com a resultat” els països en crisi pateixen una fuga de cervells, de la gent més ben preparada.”
Les retallades en educació
L’economista no ha acabat aquí i assegura que encara hi ha una paradoxa més gran. Les retallades en educació. Considera que amb aquestes polítiques, ja no només es priva als joves de tenir feina, sinó d’adquirir les habilitats necessàries per trobar-la. Per això, ha demanat als govern sensibilitat amb les polítiques que s’apliquen, ja que afecten directament a la població. Per acabar, Stiglitz ha recordat que el darrer llibre que ha escrit, ‘El preu de la desigualtat’, aprofundeix en les conseqüències de la política d’austeritat en les diferències socials dels països, unes línies que cada vegada s’aprofundeixen més.
