(ACN) Gairebé el 90 % dels edificis de Catalunya amb certificat energètic excedeixen els nivells desitjables d’emissions de CO₂ i de consum d’una energia primària no renovable. Només 1 de cada 10 té una qualificació A, B o C —nivells baixos o moderats—. La majoria d’aquests edificis són en l’àmbit residencial, mentre que aquells destinats a comerços o serveis mostren un ús més eficient de l’energia.
Al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), tant les emissions com el consum d’energia no renovable es mesuren en una escala de l‘A a la G, en què la primera lletra és el nivell més eficient (CO₂) i de consum més baix (energia primària no renovable), i la darrera indica emissions “extremadament altes” i un consum “extremadament alt”. A partir de la lletra D, significa que l’edifici genera emissions “lleugerament” superiors respecte del valor de referència.
Menys eficiència energètica en l’àmbit residencial
En aquest sentit, les dades recollides per l’Observatori de la Certificació d’eficiència energètica d’edificis, l’ICAEN, constaten que 9 de cada 10 edificis de Catalunya amb certificat energètic tenen qualificacions entre la D i la G, és a dir, suspenen en les exigències mínimes ambientals. La situació és encara més acusada en l’àmbit residencial, que és el majoritari, mentre que en el sector dels edificis terciaris (edificis administratius, comercials o de serveis) és radicalment diferent: gairebé la meitat disposen d’un certificat dels quatre primers nivells d’eficiència.
L’eficiència energètica als edificis residencials plurifamiliars és especialment baixa, d’acord amb els certificats. Representen més de dues terceres parts dels certificats energètics d’edificis vigents, i la immensa majoria suspenen en emissions de CO₂ (el 97 %) i en consum d’energia primària no renovable (el 98 %).
La importància de la rehabilitació
L’arquitecta Begoña Rull assenyala que el gran pes de les qualificacions baixes són hereves d’uns anys en què no hi havia “tanta exigència energètica en els projectes constructius”. Més enllà de l’obra nova, amb un pes minoritari en el volum d’edificis certificats, la millora en l’eficiència energètica dels edificis passa per la rehabilitació del parc existent.
Des del seu punt de vista, cada vegada hi ha més consciència que els edificis també són responsables de les emissions contaminants a l’atmosfera. No tothom pot assumir-ne els costos, i per això subratlla que les subvencions són “un punt clau”. “Sense això, costarà molt que es rehabiliti el parc edificat i, en termes de sostenibilitat, això és el que toca fer ara, no tanta obra nova amb un gran consum d’energia, sinó rehabilitar el que ja tenim construït”, defensa Rull.
Motius per la certificació
Segons l’ICAEN, a Catalunya actualment hi ha més d’1,3 milions d’edificis certificats, sumant els usos residencials i els terciaris. La certificació no és un requisit obligatori, excepte en els edificis de nova construcció i en els grans projectes de rehabilitació. Per això, el nombre de certificats no explica quin és l’estat exacte de tot el parc d’edificis. En tot cas, són una fotografia orientativa, que mostra la imatge d’un parc d’edificis amb qualificacions majoritàriament negatives.
Els motius que impulsen la certificació energètica dels edificis són diversos. El pes principal és l’obligatorietat, en la compravenda de l’immoble, que representa un 53 % de totes les certificacions d’edificis vigents i, per llogar, gairebé un terç de les certificacions ambientals actuals responen a aquesta raó. Finalment, hi ha la via de la certificació voluntària dels edificis, que és el tercer dels motius principals, amb el 9 % dels certificats. I en aquest àmbit, però comptabilitzades separadament, hi ha les certificacions sol·licitades com a requisit per obtenir algun tipus d’ajut.
