Economia social és un concepte abstracte. Molts tenim una idea de què és, però pocs ho sabríem definir. Traspua retorn social i arrelament al territori —fins aquí, bé— però també hi ha qui pensa que és una economia menys ambiciosa i, en aquest punt, és on el sector es reivindica. L’economia social és “una manera de fer empresa que prioritza les persones i el projecte”, diu la directora general del Grup Clade, Maria Teixidor, “però sense renunciar a un benefici econòmic, un excedent, que també es busca per reinvertir en el mateix projecte, en feines dignes, millores, innovacions, creixement, etc.”.
Aquest grup, que aplega empreses de la talla d’Abacus, Caixa d’Enginyers o La Fageda, fa notar que “hi ha moltes coses que consumim que són economia social i potser no ho sabem”. Es tracta, diu, de “posar la persona al centre i perseguir l’interès general per sobre del capital, promovent la solidaritat tan interna com amb la societat”. I això es pot fer sent competitius, s’enorgulleix. De fet, segons el Ministeri de Treball, el sector genera un volum de negoci equivalent a l’11 % del PIB d’Espanya, amb 127.532 empreses i entitats, i 2.250.389 treballadors directes i indirectes.
Abacus: ”Aquí no existeix un Elon Musk”
Fundacions, associacions, cooperatives, mutualitats… la llei especifica quines formes jurídiques són economia social. “Bàsicament som empreses col·lectives“, diu Víctor Meseguer, director general adjunt d’Abacus Cooperativa. “Aquí no hi ha un amo, aquí no existeix Elon Musk“. I explica que “es poden crear negocis molt grans, però la persona fundadora mai no serà ric o rica”.
“Som empreses de la gent. No les podem vendre. No podem especular”, prossegueix. I parla també del principi de governança democràtica: “En la majoria de les empreses, les persones treballadores no hi diuen la seva. Aquí sí, cadascú té un vot”. I el Consell Rector (màxim òrgan amb l’assemblea general) està compost en un 50 % de socis treballadors i en un 50 % de socis consumidors.
Som Energia: “El que ens mou són les persones i el canvi de model energètic, no els diners”
L’economia social és transversal: des de la banca, fins a la distribució farmacèutica, l’atenció a les persones, l’educació o els subministraments. Som Energia, per exemple, és la cooperativa energètica més gran de l’estat.
Marta Doncel, cooordinadora general, explica que “tota l’electricitat que utilitzen els clients i les sòcies, aquella mateixa quantitat, la bolquem a la xarxa d’origen renovable”. I pel que fa al concepte de “sense ànim de lucre” diu que “no hi ha un consell directiu o uns socis que s’emportin aquell lucre”, sinó que els beneficis es reinverteixen en el projecte. La governança, com que és una cooperativa, és d’un vot per soci. I ho resumeix així: “El que ens mou són les persones i el canvi de model energètic, no els diners. Que els socis puguin participar, dir-hi la seva, es puguin formar”.
Pere Claver Grup: innovar per ajudar a millorar els serveis públics
Un altre dels objectius de l’economia social és també el d’incidir en les polítiques públiques. Ho explica Carles Descalzi, gerent de Pere Claver Grup. Amb 80 anys d’història, treballen en la millora de la qualitat de vida dels persones amb problemes de salut mental, amb una especial mirada a aquelles amb risc d’exclusió.
Ells formen part de la xarxa pública —les persones que els arriben venen a través d’ambulatoris, centres educatius o serveis socials— i estan convençuts que “des de l’economia social podem desenvolupar noves pràctiques, fer programes innovadors per millorar serveis que, després, poden escalar-se, replicar-se i formar part del sistema públic de serveis de salut o serveis socials”.
Diuen que, la seva, és “una iniciativa privada que té un objectiu contributiu per millorar la societat amb un compromís de servei públic” i celebren que cada vegada hi hagi més gent que s’interessi per l’economia social: “Molta part de la societat és conscient que cal reinventar o apostar per una manera diferent de fer les coses”.
