Quan una parella escull casar-se o fer-se parella de fet, sovint al darrere hi ha una qüestió ideològica. De vegades la decisió respon més a les conviccions que als avantatges pràctics que tenen una opció o altra. En aquest article recollim les diferències entre ser matrimoni o constituir-se com a parella estable amb l’ajuda de notaris, advocats, assessors fiscals i sindicats.
1- Declaració de la renda
La diferència en aquest camp és que els matrimonis poden fer la declaració de la renda conjunta o individual, mentre que les parelles de fet només la poden fer per separat. Sergi Pujol López, membre de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, explica que avui dia –en un moment en què les parelles acostumen a treballar tots dos– no té gaire afectació perquè cadascú fa la seva renda individual, que surt més a compte. Però alerta que “en aquelles parelles en què un dels dos ingressa poc o res, sí que de vegades val la pena fer-la conjunta i, en aquests casos, només es pot aplicar si hi ha matrimoni”.
2- Impost de donacions i successions
En el camp de les donacions i successions, a Catalunya la situació no varia gaire de ser cònjuge a parella estable. De fet, Marta Fuentes Blanco, notària de Barcelona i membre de la Junta Directiva del Col·legi de Notaris a Catalunya, apunta que quan un membre de la parella mor, per a la part supervivent “és exactament el mateix”.
Ara bé, l’assessor fiscal Pujol López recorda que hi ha algun cas concret en què podria ser convenient casar-se. Explica que amb el matrimoni canvien els grups de parentiu o per afinitat. És a dir, en el moment que et cases, la família de la parella passa a tenir un grau de parentiu més proper. I això és útil si, per exemple, tens previst fer una donació o deixar herència a un cunyat, un sogre o un nebot de la parella.
“L’impost de successions i donacions a Catalunya tributa més o menys segons com de lluny estigui de tu la teva família i el fet que assumeixi el grau per afinitat et permet que l’altra persona s’apropi més a tu i que tributi menys en cas de donació”, explica el també director de Gestingral.
3- Pensió de viduïtat
El cas de la pensió de viudetat és una mica més enrevessat. D’entrada s’ha anat equiparant però encara es mantenen diferències. El que cal tenir clar és que en el cas dels matrimonis la pensió és pràcticament automàtica i que en les parelles de fet cal complir alguns requisits més. L’advocada de família Laia Vergés recorda que per tenir dret a la pensió sent parella estable “has d’estar inscrit al registre oficial o tenir escriptura pública des de, com a mínim, dos anys abans de la mort i també s’ha d’acreditar que hi ha hagut una convivència estable i ininterrompuda durant cinc anys”, malgrat que aquest últim punt (els cinc anys) no serà exigible si hi ha fills comuns.
Sobre els criteris econòmics, per tenir dret a la viudetat podríem dir que s’ha equiparat amb alguns matisos. En el cas dels matrimonis no n’hi ha, més enllà del topall de pensió màxima que es pot percebre. I en les parelles de fet, tampoc, si la defunció es va produir després del 31 de desembre del 2021. Ara bé, si la mort va ser abans, només cobren pensió les persones vídues de parelles estables que compleixen algun dels dos requisits següents:
- Haver tingut uns ingressos inferiors al 50 % del que la parella ingressava de manera conjunta l’any natural anterior a la mort, un percentatge que, en cas que hi hagi fills en comú amb dret a pensió d’orfandat, baixa al 25 %.
- Tenir uns ingressos que no superin 1,5 vegades el salari mínim interprofessional vigent en el moment de la defunció, un límit que creixerà a raó de 0,5 vegades per cada fill comú amb dret a pensió d’orfandat.
Nota: Consulta tota la informació sobre les pensions de viduïtat en parelles de fet i matrimoni en aquest enllaç de la Seguretat Social.
4- Pensió compensatòria per separació
En cas de divorci, en un matrimoni existeix el dret de mantenir el nivell de vida adquirit durant la unió i, per tant, de rebre pensió compensatòria de l’exparella. En aquest sentit, Laia Vergés apunta que el temps d’aquesta pensió dependrà de cada cas però que generalment —i de partida— es fa durant un terç dels anys de convivència. També matisa que la pensió no depèn dels ingressos de cadascú, sinó del nivell de vida que tenien durant la vida conjunta. És a dir, si la parella portava un nivell de vida auster i per separat cadascú el pot mantenir de manera similar, per molt que un dels dos ingressi més que l’altre, no haurà de pagar pensió compensatòria a qui ingressa menys.
En el cas de les parelles de fet, aquesta opció no està prevista, però en canvi sí que hi ha dret a una pensió alimentària, que és “una qüestió de necessitat”. Això passa quan una de les parts no té recursos econòmics per sobreviure, és de caràcter assistencial i pot durar tres anys. En aquest cas, és important que el període de prescripció per demanar la prestació és d’un any des de l’extinció de la parella, és a dir per exemple un any des de que s’interromp la convivència.
I encara hi ha una tercera prestació que es pot reclamar —aquesta sí— tant en matrimonis com en parelles de fet, que és la compensació econòmica per raó de treball. La pot sol·licitar la persona que ha treballat més per a la casa, la criança o per l’altre membre de la parella sense sou amb un sou més baix que el que hauria obtingut a un lloc de treball equivalent.
Si hi ha hagut, com a conseqüència d’aquestes premisses, un increment patrimonial en la part que no ha aturat la seva activitat professional per cuidar dels fills comuns o per la casa, això es pal·lia amb aquesta compensació.
5- Qui es queda al pis en cas de ruptura?
Si hi ha fills comuns, tant en cas de matrimoni com en les parelles de fet, es pot atribuir l’ús de l’habitatge familiar al progenitor que en tingui la guarda fins la majoria d’edat dels infants.
En un matrimoni, si no hi ha fills en comú, qui podria continuar vivint a l’habitatge és la part més necessitada. I si el pis està a nom de l’altre, qui s’hi queda podrà estar-s’hi un temps —normalment entre tres o cinc anys— “amb la voluntat que tan aviat com sigui possible recuperi el pis qui n’és titular”. L’advocada Vergés emfatitza que, en tot cas, “cada família és un món” i apunta que quan la casa està a nom de tots dos “el més recomanable és la dissolució de condomini“, que vol dir que un dels dos es queda la part de l’altre, o bé la venda a un tercer.
En el cas de les parelles de fet, si no hi ha fills en comú, qui es queda vivint al pis és com a norma general qui en té la titularitat.
Drets equiparats a la feina (amb prova de convivència)
On sí que s’ha assolit una equiparació total és en el camp laboral. El secretari de Política Sindical de la UGT, Òscar Riu, celebra que des del 2023 tots els permisos dels quals gaudien els matrimonis són també dret per a les parelles de fet: els 15 dies per matrimoni/registre i els cinc dies per accident, malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica, entre d’altres.
En aquest camp, recorda Riu, ja s’havia avançat molt gràcies a la negociació col·lectiva: “Hi havia molts convenis que ja ho tenien per la lluita sindical, però n’hi havia algun que no ho recollia i, per tant, hi havia diferenciació. Ara ja tothom hi té dret”.
La qüestió, però, és que per gaudir d’aquests drets les parelles estables s’han d’haver inscrit en un registre oficial o aportar la prova de convivència —s’ha de demostrar—, mentre que en el cas dels matrimonis no es requereix cap acreditació addicional. I en aquest punt, el paper dels convenis col·lectius continua sent determinant perquè poden introduir matisos o condicions específiques.
Canvis a la vista en parelles de fet i viduïtat
Riu també celebra que aviat hi pugui haver canvis en els permisos de viduïtat per a les parelles estables, després que el Govern espanyol hagi avançat al actors socials la intenció que les parelles de fet no inscrites puguin tenir dret també a la pensió de viduïtat si tenen fills en comú. “El que obre el Govern és el reconeixement que les parelles de fet que no estiguin registrades però que tinguin un fill o filla puguin cobrar la pensió de viduïtat”, explica. “Actualment això no es produeix o hi ha problemes per reconèixer aquest dret i, per tant, el Govern s’ha obert a reconèixer-lo. Ara ho començarem a negociar i esperem que això es reconegui”, conclou.
