La Sonia Barba treballa de coordinadora de menjador en una escola. Té tres fills i ni ella ni el seu marit encara no han tingut cap ingrés des del mes de març, quan es va aturar l’activitat econòmica per a aquells sectors no essencials a causa del coronavirus. “L’empresa ens va fer un ERTO, però actualment en el web del SEPE encara no apareix ni tramitat”, explica angoixada. El SEPE és l’acrònim en castellà del Servei Públic d’Ocupació Estatal. La Sonia explica que, diàriament, hi truca i consulta el web però no ha obtingut mai resposta. “No tens informació de res i això fa que psicològicament no puguis dormir bé a les nits. La incertesa et causa inquietud. Hi ha massa nervis”.
Un col·lapse esperat
La Sonia és un exemple del que viuen milers de treballadors a Catalunya que encara no han rebut cap prestació. Com el Jesús González. La seva empresa, Acciona Facility, és una de les que netegen la factoria de Seat a Martorell. Són 450 treballadors. Alguns companys, com ell, van pactar una bestreta de les pagues extraordinàries, abans del confinament total. González explica que, a la seva empresa, s’esperaven el col·lapse del SEPE arran dels “centenars de milers de sol·licituds de prestació” que es preveien.
Però els diners s’estan acabant. I n’hi ha que no van demanar bestretes perquè no s’esperaven el que havia de venir. “El més greu és que el 60-70 % de les plantilles que estem a Seat netejant tenen contractes a temps parcial. Això suposa que la seva situació de precarietat econòmica s’agreuja dia a dia”. Explica que el sector de la neteja està molt feminitzat i precaritzat. Hi ha persones que tenen contractes de només 16 o 18 hores. I ara, sense cap ingrés, la seva situació se’ls fa impossible. I en posa com exemple que “hi ha gent que no té diners ni per comprar un bitllet de tren”.
Errors en el càlcul de la prestació
A hores d’ara, el col·lapse del SEPE és evident. I això no simplement es nota perquè hi ha milers de treballadors que encara no han cobrat cap prestació. Hi ha persones que sí que han cobrat, però no pas el que els pertocava. La Irina Garcia és treballadora dels establiments Viena. Explica que a la seva empresa “hi ha gent que ha cobrat una part de la prestació fins a finals de març, una altra que ha cobrat fins al dia 11. I tenim companys que han cobrat el que els pertocava fins a finals d’abril. O sigui un mes i mig. Contràriament, n’hi ha d’altres que encara no han rebut cap ingrés”.
I hi afegeix que “hem trobat irregularitats en el càlcul de la prestació”. Exposa que “hi ha gent que no sabem d’on surt l’import cobrat perquè no hi ha manera de saber d’on l’han tret”.
La situació de milers de treballadors s’agreuja a mesura que passen els dies i no reben cap tipus d’ingrés. El Jesús González es mostra dolgut. Afirma que “pot ser dur dir la veritat, però no concretar encara és pitjor perquè la incertesa és molt més angoixant que la certesa”.
