compartir
El Jutjat d’Instrucció número 35 de Barcelona ha admès a tràmit una demanda col·lectiva contra InmoCaixa pel cobrament de l’IBI en contractes de lloguer social. Les famílies demandants i el Sindicat de Llogateres consideren que els inquilins d’aquestes promocions construïdes amb fons privats de la Fundació La Caixa —a través de l’antiga Obra Social la Caixa— no haurien d’haver estat assumint el cost d’aquest impost i per això reclamen que se’ls torni amb interessos. Això, mentre InmoCaixa —que és la immobiliària de la fundació— assegura que la seva actuació ha estat legal i avança que es “defensarà en seu judicial”.
En tot cas, experts en la Llei d’Arrendaments Urbans consultats per betevé —com ara l’advocat Josep Maria Espinet— consideren que no queda clar que fer pagar l’IBI a l’inquilí en contractes de lloguer social d’iniciativa privada sigui en tots els casos il·legal.
Demanda de l’IBI i vaga de lloguers
Les 61 famílies que han interposat la demanda col·lectiva són les mateixes que també han engegat la vaga de lloguers per evitar que els pisos que van comprar de protecció oficial passin al mercat lliure —ara que acaba el termini de protecció. Reclamen que la Generalitat es quedi els seus blocs de Sitges, Banyoles i Sentmenat per seguir al mercat protegit i pagar un lloguer social, tal com es va fer el 2024 amb 450 promocions d’InmoCaixa a tot Catalunya.
Per això, en comptes de pagar el lloguer, els vaguistes el retenen en un dipòsit amb “voluntat de pagament quan es donin les condicions”. El Sindicat de Llogateres, però, denuncia que no hi ha negociació i per això diuen que “redoblen la pressió” amb una demanda col·lectiva per una qüestió diferent, relacionada l’IBI, en què reclamen el retorn de 231.000 euros cobrats i la retirada de les clàusules que consideren abusives.
Segons el sindicat, a més, la demanda permet l’adhesió de 1.850 llars més que tenen contracte vigent amb InmoCaixa i assegura que si s’hi sumen faria pujar la xifra d’IBI reclamat a 10 milions d’euros. Entre les llars que s’hi podrien afegir hi ha les de cinc blocs de Barcelona situats a la Travessera de Dalt i als carrers de Roger de Flor, Sant Adrià, Claramunt i de Pallars.
InmoCaixa es defensarà en seu judicial
Un cop han estat coneixedors de la demanda col·lectiva, des d’InmoCaixa avancen que es defensaran en seu judicial amb “tots els arguments jurídics que l’assisteixen“. Asseguren que la seva actuació ha estat sempre legal i emparada en dret, i afegeixen que, en cas de desacords puntuals entre les parts, gestionen “cada cas de manera directa per tal de trobar la millor solució”. Conclouen que la companyia “treballa sempre amb sensibilitat en els casos de vulnerabilitat econòmica i social acreditada dels seus arrendataris”.
Qui ha de pagar l’IBI en casos de lloguer?
Segons la Llei d’arrendaments urbans, quan es formalitza un contracte de lloguer, les parts poden acordar que determinades despeses com ara l’IBI puguin recaure sobre l’inquilí —sempre que quedi ben especificat de manera clara en el contracte. Ara bé, l’escenari canvia quan es tracta d’habitatges de protecció oficial. Una sentència del Tribunal Suprem del 2023 invalida la repercussió de l’IBI en un contracte de lloguer social d’iniciativa privada. Segons experts consultats per betevé, però, no queda tan clar que d’aquí se’n pugui despendre que totes les clàusules de contractes de lloguer social d’iniciativa privada que estableixen que l’IBI el paga l’inquilí siguin il·legals. “Jo no m’atreviria a afirmar que en l’habitatge de protecció oficial l’IBI no sigui repercutible”, diu l’advocat Josep maria Espinet. I afegeix que “la Llei d’Arrendaments Urbans sí que ens permet pactar la repercussió de l’IBI sempre i quan estigui consignat en el contracte l’import anual i quedi ben clar que aquesta és la voluntat de pacte”. Caldrà, per tant, esperar saber què determina el jutge.
