(ACN/Redacció) Notaris, però també administradors de finques, havien demanat claredat sobre el concepte de gran tenidor, i finalment, el govern català ho ha concretat. Es considera un gran tenidor el propietari de cinc habitatges en una mateixa zona de mercat residencial tensionat. Però, això què vol dir? Quines zones de mercat residencial tensionat hi ha? A Catalunya en són dues: una, amb 140 municipis, declarada el 13 de març del 2024 i, l’altra, amb 131 municipis més, que es va declarar uns mesos més tard.
A la primera zona hi ha pràcticament totes les localitats de l’àmbit metropolità de Barcelona, les quatre capitals, part de les comarques costaneres i d’altres de muntanya. I a la segona s’hi inclouen localitats com Vielha, Cadaqués, Begur, Besalú o Altafulla. Doncs bé, la Generalitat aclareix que aquests cinc immobles hauran d’estar situats en una de les dues zones per considerar-se gran tenidor. I si un propietari té tres habitatges a Barcelona i dos a Tossa de Mar no seria considerat un gran tenidor perquè són municipis situats en zones diferents —al mapa es veuen diferenciades per la intensitat del color blau.
Què passa si algú és copropietari de diversos habitatges?
El document també detalla que si un propietari de menys de cinc habitatges és alhora copropietari d’altres immobles d’ús residencial, “tindrà la condició de gran tenidor si la suma de les superfícies construïdes de tots els immobles supera els 1.500 metres quadrats (tant dels que en té el 100 % com dels que només en té una participació)”. Pel càlcul d’aquesta superfície, la norma només inclou els metres quadrats d’ús residencial.
També s’aclareix que l’habitatge habitual de la persona física gran tenidora “sí que es tindrà en compte per al còmput, atès que la norma no l’ha exclòs”. Tot i que, a l’hora de tributar, en quedarà fora.
I en cas que els pisos no estiguin en zones de mercat tensionades, es tindran en compte tots els habitatges situats arreu del territori espanyol, sempre que, com a mínim un d’ells, sigui a Catalunya. En aquest cas, es considerarà gran tenidor el propietari de 10 pisos o d’una superfície de més de 1.500 m².
Tot plegat ho detalla un informe conjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i de la Direcció General de Tributs i Joc que ha avançat El Periódico i que ha confirmat l’ACN.
L’Impost de Transmissions Patrimonials del 20 % s’aplica a partir del sisè habitatge
Un dels canvis fiscals més rellevants al voltant del concepte de grans tenidors és la pujada de l’impost de transmissions patrimonials d’un 20 % en cas de ser considerat un gran tenidor o de transmetre un edifici sencer d’habitatges. El document aclareix que el gravamen del 20 % es començarà a aplicar a partir de la compra del sisè habitatge si el propietari té els immobles en una mateixa zona de mercat residencial tensionat.
I si no estan en zones tensionades, però el propietari té més de 10 immobles residencials o amb una superfície construïda de més de 1.500 m², tributarà al 20 % la compra corresponent al 12è habitatge.
Consulta els 35 aclariments de l’informe de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i de la Direcció General de Tributs i Joc en aquest enllaç.
