compartir
Si hi ha un consens dins del sector és al voltant d’aquesta idea: a Barcelona falta cultura de la rehabilitació. Ho diu l’Ajuntament, però també constructors, arquitectes tècnics o administradors de finques, entre d’altres. Els darrers anys, els fons Next Generation hi han donat un impuls, però ara s’acaben. L’Ajuntament hi destinarà 50 M € al pressupost del 2026 i la Generalitat vol posar-ne 120 més. Ara bé, tots recorden que la clau està en conscienciar la ciutadania.
Un 87 % dels edificis residencials de Barcelona són anteriors al 1980 i tenen més de 40 anys. Això no fa que s’hagin de rehabilitar tots de manera immediata però l’Ajuntament demana ser-ne conscients: “De la mateixa manera que fem un manteniment del nostre vehicle privat, hem de ser capaços de tenir cura de casa nostra”, diu el comissionat d’habitatge Joan Ramon Riera.
El cost, la gran barrera
La paraula rehabilitar sovint es relaciona amb grans reformes i costos elevats, però des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya, reivindiquen que també hi ha actuacions de menys envergadura que tot i no ser subvencionables són més assumibles. “Abans la rehabilitació se centrava en el manteniment i conservació de l’edifici”, diu el coordinador de l’oficina, Víctor Forns, “però ara també és millorar l’eficiència energètica, canviar finestres, actualitzar instal·lacions elèctriques, posar plaques fotovoltaiques o millorar aires condicionats”.
En aquest sentit, Forns apunta que “si aconseguim mentalitzar la gent amb una cultura que promogui els manteniments, no s’arribarà a una urgència ineludible de rehabilitació”. I per fer-ho recomana deixar-se assessorar per administradors de finques col·legiats. Ells són, diu, els qui poden ajudar les comunitats de veïns a fer una bona planificació d’aquests manteniments, de manera “que es redueixi l’impacte econòmic sobre els propietaris”.
Objectiu, continuar els Next Generation
La intenció de les administracions és donar continuïtat als fons Next Generation: “Volem que les comunitats de veïns i els propietaris dels edificis tinguin la certesa que en el moment que es decideixin tindran accés a finançament públic”, explica el comissionat d’habitatge de l’Ajuntament. Per això, el govern municipal ha pactat amb ERC incloure-ho als pressupostos amb 50 milions d’euros (30 dels quals destinats específicament a continuar la funció dels Next Generation). La Generalitat també en preveu 120 milions més, si tiren endavant els seus comptes del 2026.
Programa REhabilita 2025
Per contribuir a la sensibilització el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) impulsa el programa REhabilita 2025. La iniciativa ofereix guies pràctiques, assessorament tècnic i informació sobre ajuts públics, crèdits tous i deduccions fiscals: “Ens pensem que comprem l’habitatge i que és per tota la vida com si fos un castell. I no és així”, diu també el director de l’àrea tècnica de l’entitat, Jordi Marrot. Ell, igual que Forns, també incideix en els manteniments “per no acabar fent una rehabilitació tan integral que sigui excessivament cara”.
En la primera jornada de la campanya, el president del Gremi de la Construcció de Barcelona, Josep Antoni Martínez Zaplana, va voler diferenciar entre mantenir i rehabilitar. “Mantenir és actuar preventivament sobre un edifici”, explica, “rehabilitar és actuar-hi correctivament“. I quan es rehabilita, diu, és perquè ja hi ha una necessitat, “per una patologia, perquè ha caigut alguna cosa de la façana o perquè es vol un ascensor”.
“No és una paret vintage, és humitat”
El lema de la campanya d’enguany és “REhabilita. Comença a viure millor”. Posa l’accent en la idea que “la rehabilitació és una millora tangible i immediata per a la qualitat de vida”, i utilitza cartells amb missatges com: “No és una paret vintage, és humitat”, “Amb vidres antics, els diners s’escapen per la finestra” o “No és que li falti aire. És que viu en un quart sense ascensor”.
