compartir
Que Barcelona remodeli un mercat municipal, a priori, hauria de ser una gran notícia per a clients i paradistes. És una oportunitat per adaptar les instal·lacions als temps actuals i fer-les més atractives als clients. Molts botiguers, però, s’han vist sobrepassats per l’increment de les despeses: “El que jo pagava cada tres mesos ara ho pago cada mes. És horrible”, diu l’Elisabet González, del Mercat de Sant Andreu —remodelat fa tres anys. Ella s’ho pren amb resignació perquè li queda un any i mig per jubilar-se però alerta: “Els números no surten. No hi ha prou vendes per fer front al que paguem”.
De 600 euros al trimestre, a 700 al mes
La mateixa història es repeteix a altres mercats remodelats de la ciutat. Al del Bon Pastor, l’Albert Pérez assegura que pagaven uns 1.400 euros al trimestre i en l’últim cànon estan pagant-ne 1.180 al mes. I al de Sant Antoni, Josep Robert també diu: “Al mercat antic pagava 600 euros al trimestre, a la carpa provisional va pujar a 700 euros al trimestre i ara pago 700 euros al mes“.
Tots ells eren conscients que en modernitzar el mercat haurien de pagar més, perquè s’hi sumarien costos com l’aire condicionat i altres serveis que als mercats antics no tenien. Però a molts la realitat els està sent més dura del que esperaven: “Qui treballa molt sobreviu, però qui anava fent no pot aguantar”, diu també una paradista de Sant Antoni.
Què paguen els paradistes?
Les despeses mensuals dels paradistes inclouen diferents conceptes. D’una banda, han de pagar el cànon de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona —un preu tancat definit per trams de metres quadrats i que depèn de diverses variables com la categoria del mercat i l’especialitat que es ven a la parada. A això, s’hi han de sumar els serveis comunitaris d’electricitat i aigua. I també, si en tenen, en alguns casos els establiments s’han de fer càrrec de la vigilància.
Diuen els paradistes que la despesa més important és l’electricitat. Cada venedor ha de pagar la llum de la seva parada però, també, una part de la llum general del mercat. I això s’agreuja, encara més, si hi ha parades tancades, perquè són menys a repartir: “Estem pagant de llum comunitària quasi 1.000 euros al mes”, explica l’Albert Pérez, del Mercat del Bon Pastor. “Com que som quatre, es nota”. També hi ha espais tancats a les galeries del Mercat de Sant Andreu, on hi ha les parades no alimentàries.
Tarifa plana de la llum
Tot plegat preocupa la Federació de Mercats Municipals de Barcelona: “Tots voldríem que fos més econòmic, s’han de valorar les despeses que comporta anar a un mercat remodelat”, explica el secretari general de l’entitat, Francesc Leyva. I afegeix: “No és el mateix conduir un Ferrari que un Fiat”.
Per evitar que hi hagi ensurts, l’entitat ha acordat amb l’Institut de Mercats Municipals de Sant Andreu tenir una tarifa plana en la despesa de la llum. És a dir, fan càlculs sobre el cost anual de l’electricitat i ho divideixen entre els 12 mesos de l’any perquè les quotes sempre siguin similars. I si hi ha hagut algun desajust, a finals d’any, segons Leyva, ho acaben de quadrar. Aquesta tarifa plana la tenen en marxa des de fa uns quatre anys.
L’Ajuntament, disposat a explorar mecanismes d’ajut
Aquesta tarifa plana de l’electricitat és, segons l’Ajuntament de Barcelona, una manera d’ajudar els paradistes a no tenir ensurts amb la despesa. Un altre mecanisme és la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades dels mercats. Segons Màxim López, gerent de Comerç, Alimentació, Restauració i Mercats, la inversió d’aquesta instal·lació la fa el consistori i reverteix en estalvi de llum per als establiments.
L’Ajuntament de Barcelona defensa que remodelar un mercat pot suposar una inversió inicial però que a mitjà i llarg termini les millores són més eficients i aporten més confortabilitat. A més, diu que incrementen les vendes entre un 25 i un 35 %. De totes maneres, té la mà estesa als mercats per buscar mecanismes per ajudar-los.
