Accedir a un habitatge s’ha convertit en un repte per a gran part de la població, que es topa amb poca oferta de pisos i amb preus desorbitats. Diferents experts han debatut quines són les possibles solucions a la crisi de l’habitatge del lloguer en l’últim programa de Plaça oberta.
Construir més, una de les receptes
La creació d’obra nova és, segons alguns experts, una de les receptes que podria pal·liar la crisi de l’habitatge: “S’ha de construir mercat sa“, afirmava Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Per ell, “és un error fer fora els inversors”, perquè són “els únics que poden crear nou habitatge”. Uns inversors que, segons Francesc Quintana, secretari de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, han de treballar juntament amb l’Administració per poder crear-ne, ja que aquesta última no hi destina prou pressupost i “es necessita la intervenció dels privats”.
Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, en canvi, té clar que “construir no és adquirir” i, per tant, no és la millor idea. Que hi hagi més pisos, assegura, no garanteix que aquests siguin accessibles per a tothom, i més si passen a “mans privades que només volen lucrar-se”.
Qui està comprant pisos?
Aquest és la pregunta que es planteja la portaveu del Sindicat. Per ella, només ho fa “la gent més rica i els grans inversos”, i no aquells que, simplement, compren per viure-hi. Per sortir del problema, proposa “tornar als lloguers indefinits”, perquè viure de lloguer “sigui una opció estable i de vida”. Ella lamenta que l’habitatge ara es visualitza com un negoci, i no és l’única. Per Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESCA, “les administracions han de protegir l’habitatge, que és un dret humà” i, tot i que “anem pel bon camí”, encara queda recorregut per regular.
Per alguns, la regulació escanya el mercat
La regulació dels preus del lloguer en zones tensionades està en marxa, però no és el millor remei, tampoc, per a tothom: “Si regulem massa el mercat, acabarà travat“, assegura Gorgues. Per altra banda, confia que és necessari l’habitatge protegit, tot i que “també lliure”.
