(ACN) Barcelona ha viscut una expansió important de centres d’estètica els darrers anys, en particular de locals de bellesa i manicura. En conjunt, el registre consultat per l’ACN comptabilitza 1.880 negocis d’estètica en funcionament, 700 més que l’any 2014, un increment de prop d’un 60 % en menys d’una dècada. Establiments amb noms com Ungles i estètica, Beautiful nails o Más que uñas han proliferat a tots els barris de la ciutat i ja representen un de cada quatre centres d’estètica tipificats al darrer cens de locals comercials en planta baixa de l’Ajuntament, del 2024.
Els locals de manicura són cada cop més habituals als carrers de la ciutat, i així ho corroboren les dades. Al cens del 2016 hi havia 121 locals en actiu que incloïen el servei d’ungles, i aleshores eren un 10 % dels prop de 1.200 negocis d’estètica oberts a la ciutat. Vuit anys després, aquesta xifra s’ha elevat fins a prop de 1.900, sobretot per l’obertura d’establiments amb manicura o pedicura, que ara són gairebé 400 (un de cada quatre centres d’estètica a la ciutat).
Distribució per districtes
El districte que més ha notat l’expansió dels centres d’estètica de tota classe és l’Eixample. Avui n’hi ha gairebé el doble que el 2016: s’ha passat de 260 a 509 establiments.
La xifra també duplica la segona àrea de la ciutat amb més oferta d’aquest tipus, que és Sarrià – Sant Gervasi, amb 247 locals, una vuitantena més que el 2016. Sant Martí, el tercer districte en nombre, és el segon en què més ha crescut aquest negoci els últims anys, que ha passat de 117 a més de 200.
De fet, actualment no hi ha cap districte de Barcelona amb menys d’un centenar d’aquesta mena de locals. Per exemple, a Gràcia el cens en recull 165 d’actius; a Ciutat Vella; 145; i a Nou Barris, la zona amb menys oferta, n’hi ha 106. Amb aquestes dades s’observa que la taca d’establiments d’aquest sector s’ha fet més intensa gairebé arreu de la ciutat entre el 2016 i el 2024.
Models de negoci
Des del Gremi d’Estètica de Catalunya, la presidenta Sílvia Giralt constata en declaracions a l’ACN “l’increment” sostingut dels centres d’estètica a Barcelona i a Catalunya, incloent-hi els esmentats negocis de manicura però també les clíniques i centres de tractaments facials, corporals, o cirurgies. Al seu entendre, això s’explica per una tendència de la població a considerar la cura del cos i de la pell com un “nou estil de vida i de salut”.
Pel que fa al boom particular d’aquest tipus de locals, ho inscriu en la mateixa dinàmica social, però també al fet que és un servei econòmicament “assequible a tothom”.
Giralt fa una distinció entre locals oberts per persones formades i especialitzades del sector de l’estètica, i del que anomena inversors: “La diferència és que quan un inversor obre un negoci no sap d’estètica ni del sector, només sap de números; el professional de l’estètica, en canvi, es forma per poder créixer empresarialment”, distingeix la portaveu dels professionals del sector.
En aquest sentit, tot i que al gremi no li consten denúncies per males praxis (si més no per part dels establiments agremiats), Sílvia Giralt recomana als usuaris de centres d’estètica que sempre escullin “locals de confiança, certificats i amb normatives vigents”. En la mateixa línia, dona aquest consell: “Que comparin preus i, si veuen que hi ha serveis de molt baix cost, alguna cosa vol dir”.
La diversitat de comerços a Barcelona
Sense voler “criminalitzar cap sector”, des de la Fundació Barcelona Comerç apunten que l’únic risc d’aquest fenomen és la “massificació” d’un determinat tipus de negoci. “Els eixos comercials van sorgir amb la idea d’oferir continuïtat comercial i diversitat d’oferta i, si aquesta mescla es trenca, la seva potència se’n ressent”, avisa Pròsper Puig, president de l’entitat.
Pel que fa a això, l’únic que exigeix l’associació que aglutina els comerciants dels principals eixos barcelonins és que l’Administració tingui “celeritat” en la regulació dels tipus d’usos comercials, i també que vetlli perquè l’activitat que es desenvolupa en aquests locals es correspongui amb la llicència d’activitat que tenen, i no es facin “altres coses”.
Regulació especial a Ciutat Vella
Fins ara, l’Ajuntament només ha intervingut per limitar el creixement d’aquests negocis a Ciutat Vella. Va ser precisament l’any 2024 (el darrer del qual el cens comercial ofereix dades), quan el consistori va acordar la suspensió de llicències per a noves obertures comercials, entre altres, de salons de pedicura i manicura a tot el districte de Ciutat Vella, per un any i prorrogable un any més.
La mesura, segons l’Ajuntament, es va prendre d’acord amb un procés de revisió de l’ordenança municipal d’activitats, amb nous epígrafs diferenciats “per millorar el control d’aquestes activitats a la ciutat”. Aquesta política concreta amb els locals d’ungles no s’ha estès, per ara, a la resta de districtes de la ciutat.
