A ningú no se li escapa que la tendència de les mides dels vehicles ha canviat. Els turismes són cada vegada més grossos i pesats. És el que es coneix com a autoobesitat o obesitat vehicular. De fet, segons els càlculs dels experts, els turismes creixen a raó d’un centímetre cada dos anys. Però, en canvi, en general, les places d’estacionament als pàrquings no han augmentat mides i són les mateixes de fa 40 anys.
Això pot generar problemes de mobilitat i accessibilitat als garatges. El mateix sector corrobora que és un assumpte pendent i afirma que s’hi està treballant.
Per què volem els cotxes tan grans?
Cada vegada hi ha més models SUV, crossover o furgonetes. Segons el sector de l’automoció, els cotxes voluminosos estan de moda per diferents motius: seguretat, canvi d’hàbits o tecnològic. El secretari general del Gremi del Motor, Joan Blancafort, explica que les portes i carrosseria s’han ampliat per la incorporació d’elements com sensors, catalitzadors o per complir amb normatives mediambientals.
“Sensació de seguretat, confortabilitat i funcionalitat”, afegeix Blancafort, són raons que fan canviar de tipus de turisme als usuaris. Per acabar, segons el secretari del Gremi del Motor, el canvi de model també està propiciat pel sector industrial que busca “cotxes amb més valor afegit i complexos”.
Mides legals mínimes de fa mig segle
Canvien els vehicles, però les mides mínimes de les places d’estacionament són les mateixes des de fa 48 anys. Les determina l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) a través de les ordenances metropolitanes de l’edificació i el document és del 1978. L’article 104 concreta que han de fer, com a mínim, 4,50 metres de llarg i 2,20 metres d’ample.
Per tant, n’hi ha prou amb això per complir amb la normativa. A més, el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona també reflexiona que quan es dissenya un edifici, d’entrada, es fa pensant especialment en la distribució en planta dels pisos, no tant en els garatges. “Es pensa en l’estructura dels pisos i, després, aquells pilars no van bé per a la distribució del garatge. Llavors hi ha una complicació”, explica Guillem Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
També afegeix que hi ha promocions en què els darrers anys s’ha decidit no fer pàrquings. És per això que Costa insisteix a valorar quin paper ha de tenir el vehicle a la ciutat, que ha canviat respecte als anys 80.
Els pàrquings redueixen places per fer-les més amples
El Gremi de Garatges de Barcelona i Província asseguren que tots els pàrquing agremiats compleixen amb la normativa però, tot i això, diuen que com a gremi recomanen anar més enllà i adaptar-se als nous temps. Ara bé, alerten que no sempre és senzill i que és voluntari. En el Parking Londres, per exemple, han reduït el nombre de places per fer-ne algunes més amples.
Independentment de la mida de les places, el gerent del gremi, Rubén Fernández, diu que s’ha de buscar la comoditat de l’usuari. “Es tracta de buscar l’equilibri per tenir la màxima comoditat i accessibilitat possible”, explica. A més, assegura que l’adaptació de la normativa és un tema que està sobre la taula amb les administracions.
12.000 places del BSM són més amples que la normativa
Els pàrquings BSM, la xarxa d’aparcaments més àmplia de Barcelona —tenen 43 garatges amb places de rotació i set d’exclusius per a abonats—, ja fa anys que hi treballen. Des del 2000, i tenint en compte l’augment progressiu de l’amplada dels vehicles, els aparcaments de nova construcció i els que es reformen disposen de places de 2,40 o 2,50 metres d’amplada.
En xifres més concretes, més del 85 % de les prop de 14.000 places de la xarxa tenen una amplada superior als 2,20 metres fixats per l’ordenança. La cap d’aparcaments de BSM, Mireia Coma, assegura que això millora significativament la maniobrabilitat i permet oferir una experiència d’ús més fàcil, còmoda i segura als usuaris.
