XAVI PALOS, director Fira d'Economia Solidària de Catalunya "També com a creador de consciència per una banda del consumidor, i per l'altra que articula durant tot l'any, ja que no ens conformem només amb un cap de setmana amb l'economia solidària. Ho important seria que tots els dies de l'any poguéssim practicar economia solidària." És un dels articles sostenibles que des de fa uns mesos es venen en aquesta botiga de Gràcia. Nous teixits més respectuosos amb el medi ambient i productes de comerç just que permeten donen una oportunitat a col·lectius indígenes. respira... Peces úniques, moltes fetes a mà. Aquí també hi ha espai per a les peces més innovadores. Motxilles fetes amb pneumàtics o collarets, amb cedes reciclats. En definitiva, productes singulars que tenen, a més, un valor humà afegit. BEA VALDIVIA, fundadora de Moda en Positivo "Tots estan relacionsats amb projectes socials. Molts dels dissenys fets per gent de reinserció social, dones que han treballat exercicint la prostitució, expresidiaris, malalts mentals." En l'àmbit de l'economia més social treballa també la primera coperativa financera islàmica de tot l'estat. Vol ajudar a fer realitat projectes de nouvinguts, especialment musulmans que, fins ara, no han tingut accés al finançament dels bancs. NAJIA LOFTI, presidenta de Coophalal "Estas personas o están en la calle o sin trabajo. El objetivo de esta coperativa es que esta gente se integre en circuito economico y que estado se benficie de estos ahorros." La coperativa està oberta a tothom, però els projectes que busquin finançament han de complir els preceptes islàmics. Cophalal s'inspira en la banca ètica i, per exemple, destina també un 2,5 % dels beneficis a un fons social per als més desafavorits.
La Fabra i Coats acull per quart any consecutiu la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC). Segons Xavi Palos, director de la fira, aquest sector “s’està consolidant com una alternativa al model capitalista”. Posa com a prova que, el 2014, les empreses membres de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya van facturar 123 milions d’euros i que els seus negocis, a més de donar feina a 3.400 treballadors, van arribar a implicar 133.000 persones. Són dades de l’informe ‘L’estat del mercat social 2014’, presentat aquest matí per obrir la fira, inaugurada oficialment ahir al vespre per l’alcaldessa, Ada Colau.
L’informe conclou que la crisi ha fet créixer l’economia solidària. Molts dels que han perdut la feina opten per emprendre i autoocupar-se amb projectes que incorporen aquest component ètic o solidari que els diferencia dels negocis de les empreses que els van acomiadar. Les noves iniciatives, si bé acostumen a circumscriure’s al sector de serveis, arriben cada cop a activitats més diverses, com la generació d’energia, la telefonia mòbil o la fabricació en 3D, a més de l’agricultura ecològica i de proximitat.
Un dels fets diferencials de moltes empreses d’economia solidària és que donen més relleu a l’aportació femenina, sigui perquè revaloren activitats domèstiques tradicionalment assignades a les dones (sense remuneració) o perquè apliquen més intel·ligència emocional a tota mena de productes i serveis. Les dones també són objectiu prioritari com a mercat per a molts d’aquests negocis. Per exemple, Moda en Positivo, una botiga de roba de Gràcia present a la fira, ven complements innovadors com motxilles fetes amb pneumàtics o collarets amb CD reciclats. En definitiva, productes singulars que tenen, a més, un valor humà afegit. “Tots estan relacionats amb projectes socials. Molts dels dissenys fets per gent de reinserció social, dones que exercien la prostitució, expresidiaris o malalts mentals”, explica la fundadora de Moda en Positivo, Bea Valdivia.
L’informe sobre l’economia social i solidària presentat avui també analitza criteris com la participació democràtica a les entitats, comparatives de nivells salarials entre persones treballadores o la igualtat de gènere en l’accés a càrrecs que impliquen presa de decisions. Una dada clau és la que es refereix a la utilització d’eines de finançament ètic: el 13% dels dipòsits i el 50% dels préstecs rebuts per les entitats d’aquest sector també provenen d’aquest àmbit.
Un dels bancs ètics que participen a la Fira d’Economia Social i Solidària (FESC) és Coophalal, la primera coperativa financera islàmica a tot Espanya. Vol ajudar a fer realitat projectes de nouvinguts, especialment musulmans que fins ara no han tingut accés al finançament dels bancs. Els seus clients “estan al carrer o sense feina”, explica la presidenta de Coophalal, Najia Lofti, per a qui “l’objectiu de la cooperativa és que aquesta gent s’integri al circuit econòmic i que l’estat també es beneficï d’aquests estalvis”. La cooperativa està oberta a tothom, però els projectes que busquin finançament han de complir els preceptes islàmics. Cophalal un 2,5 % dels beneficis a un fons social per als més col·lectius socials més desafavorits.
