(ACN/Redacció) El treball en les plataformes digitals —com ara les aplicacions de repartiment a domicili o transport de viatgers— genera estrès crònic, ansietat, fatiga, esgotament emocional i dificultat per desconnectar. Així ho indica un estudi fet per la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar que conclou que aquest tipus de treball, en què qui organitza, assigna i controla la feina són algoritmes, afecta la salut i el benestar perquè els treballadors es veuen “atrapats en una roda invisible” en què “cada esforç per millorar la situació reforça el cicle de precarietat”.
Dependència disfressada d’emprenedoria
L’anàlisi apunta que en aquests treballs “la dependència es disfressa d’emprenedoria” i que sovint no són una elecció dels treballadors, sinó una necessitat. L’anàlisi remarca que l’anomenada flexibilitat laboral apareix en molts casos com a resposta a una necessitat i no pas per elecció voluntària.
“Lluny de constituir una vertadera emancipació respecte a la feina assalariada, la majoria dels treballadors de plataformes experimenten una autonomia restringida, caracteritzada per la inseguretat contractual, la variabilitat d’ingressos i el control algorítmic”, diu l’estudi.
“Noves formes de subordinació digital”
Destaca que els algoritmes dissenyats per optimitzar l’eficiència dels processos productius acaben creant “noves formes de subordinació digital”. L’assignació de tasques, la mesura del rendiment i la penalització de la inactivitat, entre d’altres, creen un sistema en què “la incertesa es normalitza com a preu de la llibertat aparent”, subratllen els investigadors.
Tota aquesta estructura, conclou l’estudi, té “conseqüències profundes” en la salut i benestar dels treballadors. “L’exposició constant al control, la imprevisibilitat dels ingressos i la competència generen estrès crònic, ansietat i fatiga. El risc no és únicament físic (accidents, trastorns musculoesquelètics o exposició a tòxics), sinó també psicosocial: pèrdua de límits entre feina i vida personal, sensació d’aïllament, esgotament emocional, inseguretat constant, dificultat per desconnectar i impossibilitat de planificar el futur”, afirmen.
Crisi de la protecció laboral moderna
L’estudi s’emmarca en el projecte de recerca internacional Nous reptes per a la seguretat i la salut laboral en temps de transformació digital a Europa (GIG-OSH), desenvolupat entre el 2022 i el 2025, en què han participat nou institucions de recerca de set països europeus (Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit).
L’anàlisi ha constatat que el treball en plataformes “ha posat en crisi els supòsits bàsics de la protecció laboral moderna”, com ara la idea d’un lloc de treball estable, la noció d’ocupador identificable i la distinció entre temps laboral i temps personal.
“La qüestió central ja no és només com protegir els que treballen en plataformes, sinó com garantir drets i salut en un sistema productiu descentralitzat i gestionat pels algoritmes”, conclou la iniciativa, que defensa que cal “redefinir la governança del treball des d’un enfocament transdisciplinari que combini regulació, inspecció, negociació col·lectiva i coneixement científic”.
La investigació del projecte GIG-OSH s’ha fet combinant anàlisis quantitatives i qualitatives. S’han realitzat enquestes a gairebé 4.000 treballadors als set països analitzats. A Espanya en la primera onada van participar-hi 575 persones, de les quals 186 feien tasques presencials i 388 treballaven de forma remota.
També s’han fet entrevistes en profunditat a 124 treballadors, una vintena a Espanya, i 24 actors clau, com ara representants sindicals i governamentals i gestors de plataformes. A Espanya la recerca ha estat liderada per un equip encapçalat pels investigadors Joan Benach, de la UPF, i Mireia Julià, de l’HMRIB.
