
Un dia en què l’alerta per vent ha obligat molts treballadors a fer ús del permís retribuït per “impossibilitat d’arribar al lloc de feina”, el Departament de Treball aclareix un concepte que pot generar confusió: quan es diu que l’article 37.3.g de l’Estatut dels Treballadors dona dret a fins a quatre dies en situacions de, per exemple, alertes meteorològiques extremes, no s’està parlant de quatre dies anuals que es poden arribar a gastar com a molt en dotze mesos. Del que s’està parlant, diu el govern, és de fins a quatre dies per a una situació meteorològica extrema que impossibilita arribar a la feina i que, a més, es poden prorrogar mentre duri la circumstància excepcional.
Durant l’any, per tant, l’article es pot aplicar les vegades que la situació ho faci necessari, de manera que cap treballador s’ha de plantejar què passarà si esgota les quatre jornades de permís retribuït i arriba una altra alerta.

Què diu exactament l’article 37.3.g?
Així ho detalla la literalitat de l’article inclòs a l’Estatut dels Treballadors: “Les persones treballadores disposen d’un permís retribuït de fins a quatre dies per impossibilitat d’accedir al centre de treball o transitar per les vies de circulació necessàries per acudir-hi, com a conseqüència de les recomanacions, limitacions o prohibicions al desplaçament establertes per les autoritats competents, així com quan concorri una situació de risc greu i imminent, incloses les derivades d’una catàstrofe o fenomen meteorològic advers. Transcorreguts els quatre dies, el permís es prolongarà fins que desapareguin les circumstàncies que ho van justificar, sens perjudici de la possibilitat de l’empresa d’aplicar una suspensió del contracte de treball o una reducció de jornada derivada de força major en els termes que preveu l’article 47.6 de l’Estatut dels Treballadors”.
I sobre el teletreball, l’article continua “quan la naturalesa de la prestació laboral sigui compatible amb el treball a distància i l’estat de les xarxes de comunicació en permeti el desenvolupament, l’empresa podrà establir-lo, observant la resta de les obligacions formals i materials recollides a la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, i, en particular, el subministrament de mitjans, equips i eines adequats”.
Qui ha d’assumir el cost del permís retribuït?
Ara bé, amb tot això, una altra qüestió és qui ha d’assumir el cost d’aquests permisos retribuïts. Si bé tant Foment del Treball com PIMEC han demanat als seus associats molta prudència i que garanteixin la seguretat dels seus treballadors, també han qüestionat que siguin les empreses qui s’hagin de fer càrrec del cost econòmic d’aquest recurs excepcional.
En aquesta línia, el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, ha proposta al ‘Bon dia’ Barcelona’ que “el permís retribuït l’assumeixi l’Administració, o que es faci com durant la pandèmia amb els ERTO i que les empreses no hagin d’assumir els costos econòmics que té això”. En la mateixa entrevista, Ginesta també ha assegurat que no hi ha conflictes als centres de treball per a aquesta qüestió: “S’està imposant el sentit comú”, apunta.