Ciutat Vella va ser el primer districte de Barcelona que va tenir un pla d’usos. Va ser l’any 1992 i des d’aleshores s‘ha anat revisant per actualitzar-lo en funció de les noves realitats. Les revisions sempre s’han fet amb l’objectiu de mantenir un equilibri sostenible entre l’activitat econòmica i els drets fonamentals de la ciutadans i ciutadanes.
A les portes perquè s’aprovi el sisè pla d’usos, que inclou, entre d’altres, prorrogar les suspensions vigents a tot el districte per a noves llicències de salons de manicura i/o pedicura, venda de productes per al cultiu de cànnabis i relacionats, i botigues de carcasses, fundes i complements per a telèfons mòbils, els representants dels comerciants del districte manifesten que desconfien de l’efectivitat d’aquesta eina urbanística.
“No han evitat els monocultius”
El gerent de l’Eix Comercial del Raval, Jordi Bordas, creu que “el problema del pla d’usos és que és reactiu. Sempre reacciona a les coses que han passat en els darrers tres o quatre anys, quan el problema ja s’ha instal·lat”. Fa referència a evitar els monocultius comercials orientats als turistes. Establiments de telefonia mòbil, manicures, supermercats, en són alguns exemples. “Els monocultius han anat canviant i el problema està en què cap pla d’usos ha aconseguit evitar que no hi hagi monocultius“.
Un exemple d’aquesta realitat, extrapolable a tot el districte, és el carrer de Joaquín Costa, al Raval. Amb uns 500 metres de llargada, hi ha 15 supermercats, una dotzena de comerços de menjar ràpid i de botigues de telefonia mòbil. I ara estan obrint locals de patates fregides i de bescanvi de monedes.
Incentius al comerç i més inspeccions
Els diferents plans d’usos de Ciutat Vella han apostat pel comerç de proximitat. Buscaven que fos atractiu aixecar persianes als barris del districte per evitar la desaparició del comerç de tota la vida, que com en el cas del Gòtic, ara és residual i amb molts locals tancats. Per això la gerenta de Barna Centre, Isabel Rodríguez, creu que els plans d’usos han d’anar acompanyats d’altres mesures. “S’ha d’anar més enllà i això difícilment el pla d’usos ho farà. Reclamem fórmules, plans, normatives i bonificacions que ens ajudin a atraure artesans, empreses familiars, un model de comerç independent que diversifiqui i que permeti recuperar i revitalitzar el barri Gòtic”.
A la Barceloneta, els plans d’usos no han evitat la pèrdua de comerç de proximitat i, per això, tampoc no els veuen com una panacea. La presidenta de l’Associació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta, Sílvia Benito, afirma que “el que necessitem és més inspectors, que hi hagi inspeccions que revisin tot el que és el comerç“. Benito assegura que hi ha qui “obre com a farmàcia i el que hi ha dintre a més són souvenirs“.
Què és un pla d’usos?
L’arquitecta i urbanista social Itziar González, que a més va ser regidora de Ciutat Vella del 2007 al 2009, explica que el pla d’usos és una eina urbanística que va més enllà del planejament. “Quan en una ciutat vols regular els usos dels seus edificis, ho fas a través del seu planejament. Indiques que això és un edifici residencial, això és un equipament, això és una zona verda”. En canvi quan vols entrar en un nivell més concret “per limitar determinades activitats que consideres que estan afectant a la vida o a l’equilibri entre l’activitat per exemple turística, residencial, etc., utilitzes una eina que és el pla especial d’ordenació dels usos i activitats”.
Aquesta figura, segons González, “no és res més que un document molt exhaustiu que a través d’una base social, d’una base de diagnosi, justifica per què limitaré que no hi hagi unes determinades activitats“. L’arquitecta i urbanista social afegeix que “part de les meravelles d’aquesta eina és que efectivament cada 5 o 6 anys has de revisar-la perquè el dinamisme econòmic i la societat van generant activitats”. Afegeix que hi ha moments en què un tema, per exemple el turisme, pot ser un problema i passats uns anys, ja no ser un problema. “És una eina urbanística molt orgànica que s’adapta molt al dia a dia”.