Escolta aquesta notícia

Quan parlem d’edificis malalts, ho fem habitualment pensant en oficines o entorns laborals on part de la plantilla emmalalteix. A Barcelona, hi ha un exemple al Centre de Vida Comunitària de la Trinitat Vella, que va haver de tancar per presència de formaldehid. Ara bé, la síndrome de l’edifici malalt pot afectar qualsevol edificació. A casa, per tant, també cal estar-ne al cas. En aquest article te n’expliquem les claus i recollim deu recomanacions dels experts per reduir contaminants al teu domicili.

Símptomes diversos i difícils de relacionar

Es considera que un edifici pot estar malalt quan més del 20 % dels seus residents —o persones que hi passen hores— presenten símptomes diversos. Són sovint inespecífics i, de vegades, desapareixen quan es canvia de lloc. A grans trets són:

  • mal de cap
  • irritació d’ulls, nas o gola
  • sequedat membranes mucoses i pell
  • sensació d’esgotament
  • irritabilitat
  • dificultats per respirar
  • erupcions cutànies
  • nàusees, marejos o vertígens
  • fatiga mental
  • alta incidència d’infeccions respiratòries i refredats

Padma Solanas Noguera, metgessa i fundadora de la Societat Catalana de Salut Ambiental (SOCSA), explica que els símptomes més freqüents que li arriben a la consulta són asmes o al·lèrgies respiratòries. Tot i això, també destaca casos de lipoatròfia semicircular —una alteració del greix en determinades zones per on passen cablejats—, la síndrome de sensibilització central —que provoca fibromiàlgies i fatiga crònica— i sensibilitat química múltiple.

Contaminació química, física i biològica

Els contaminants que poden provocar tot això —i que podem tenir a casa— són de tres tipus, segons explica Milena Ràfols, presidenta del Grup de Treball d’Entorn Edificat i Salut del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

  • Contaminants químics: normalment surten dels materials de construcció, pintures o recobriments de mobles, entre d’altres.
  • Contaminants físics: es tracta de camps electromagnètics o radiació.
  • Contaminants biològics: serien fongs, bacteris, virus o també per exemple el radó —que és un gas radioactiu que surt del subsol i provoca càncer de pulmó.

Marc Santanach, del Clúster de la Qualitat de l’Aire Interior, hi afegeix el CO2: “Si a la nit dorms amb la porta tancada i al matí tens mal de cap o malestar, és per la concentració de diòxid de carboni”.

“Com els canaris de les mines”

Hi ha persones que són molt més sensibles a aquests contaminants que no pas altres i, per això, diu Padma Solanas que quan es queixen se les ha d’escoltar: “Són com els canaris que tenien els miners a les mines. Noten allò que ens fa mal abans que la resta. Ens estan avisant que tenim un ambient tòxic”.

De vegades no és fàcil relacionar un malestar amb la síndrome de l’edifici malalt. Per Milena Ràfols, “si tu et trobes malament a la feina i surts i et trobes bé, doncs pots fer aquest vincle. Però no és tan fàcil perquè no tothom sap que existeix, potser al teu company o companya no li passa. Aleshores pot ser difícil de diagnosticar”.

Recomanacions per a una casa saludable

Per saber si un entorn és saludable cal mesurar paràmetres ambientals amb empreses especialitzades. “Mesurar la temperatura i la humitat és molt fàcil”, diu Samaranch, “però mesurar per exemple el radó és més complex”. L’especialista David Casas afegeix que les solucions no sempre són les mateixes. “Cada casa és un món”, afirma, i “quan trobem un valor en una casa, depèn molt de com sigui la paret, la pintura, el tancament… Tot això farà que la solució sigui diferent”.

En general, però, les recomanacions són:

  1. Si es compra res nou, ventilar: un sofà, una taula, unes cadires… Si els articles comprats porten elements sintètics, durant una bona temporada poden emetre compostos orgànics volàtils, com el formaldehid. Cal ventilar aquella estança més del que és habitual. L’olor de nou, de fet, no és un bon senyal.
  2. Si fa olor de net, també ventilar: hi ha flaires que ens alerten que alguna cosa no va bé, però n’hi ha d’altres que ens enganyen. L’olor de net, per exemple, sembla que ens hagi d’aportar seguretat, però els experts alerten que no és bona. “Vol dir que hi ha partícules de producte de neteja flotant que estàs respirant”.
  3. Treure la pols: cal treure molt bé la pols, que és on s’acumulen molts d’aquests compostos. I s’ha de fer amb un drap humit o amb un aspirador perquè no es torni a espargir.
  4. Controlar la temperatura i la humitat: la concentració de CO2 per falta de ventilació i la humitat baixa afavoreixen els mals de cap. Però l’excés d’humitat afavoreix els elements patògens a l’ambient (virus o bacteris). La humitat hauria de ser d’entre el 40 al 50 %.
  5. Atenció al bany: és uns dels llocs més sensibles pel que fa a l’excés d’humitat. Si no es ventila bé després de dutxar-se, hi poden aparèixer fongs.
  6. A la cuina, extractor! Quan cuinem o alguna cosa es crema s’emeten partícules. Cal sempre posar l’extractor de fums i, un cop fet el menjar, deixar-lo encara una estona més encès.
  7. Evita contaminants extres: els experts recorden que les colònies i aromatitzants no deixen de ser contaminants que floten a l’ambient.
  8. Allunya els articles endollats: per protegir de camps electromagnètics s’aconsella no carregar el mòbil al costat del llit. De fet, la recomanació és allunyar qualsevol cosa que estigui endollada perquè —per poc que sigui— porta càrrega electromagnètica.
  9. Zones de descans: el dormitori és el lloc on el cos es recupera. Si no està ben ventilat, la humitat no és l’adequada o hi ha massa camps electromagnètics, correm el risc de no descansar bé. Cal prestar-hi especial atenció.
  10. Consultar un especialista: en cas de dubte, sempre es pot acudir a un especialista que faci els mesuraments específics i aporti les solucions a cada cas.