Entitats i plataformes vingudes d’una vintena de ciutats de Portugal, França, Itàlia, Croàcia, Grècia i Espanya s’han aplegat a Can Batlló aquest cap de setmana perquè tenen en comú el mateix problema que Barcelona: els efectes del turisme massiu.
Participen en un fòrum sobre la turistificació a les ciutats del sud d’Europa, i a sobre de la taula exposen el mateix: l’encariment de l’habitatge —de compra o de lloguer— per la proliferació de l’allotjament turístic, els problemes en la mobilitat, la precarietat laboral i salarial, i les afectacions en el medi ambient.
Nàpols: “El centre històric, buit de veïns”
Com si fos qualsevol barri de Ciutat Vella, el nucli històric de la capital de la Campània pateix la saturació pels allotjaments turístics. Si bé Barcelona n’ha posat el fre, Alessandra Esposito, de la plataforma Resta Abitante, denuncia que “el barri històric té més de 10.000 habitatges turístics“, i concreta que “des del 2015 el nombre d’habitatges que s’han reconvertit d’ús residencial a l’allotjament per a turistes ha crescut un 600 %”.
“Tenim més pisos turístics que Venècia”, lamenta Esposito, que afegeix que “això expulsa la gent que hi viu, que no és rica i no és propietària”, i té una renda per càpita que voreja els 13.000 euros anuals.
Donostia: “Turisme sostenible amb els mateixos tentacles”
Aquesta és la factura que es paga allà on s’explota el model turístic massiu, i hi ha qui podria pensar que, per contra, un model turístic basat en la qualitat i la sostenibilitat reduiria el preu d’aquesta factura. I al cap ens podria venir Donostia.
Ara bé, a la capital guipuscoana matisen, i molt, aquesta tesi. L’Amaia, portaveu de la plataforma Bizilagunekin, recalca que “a Donostia tenim només 3.000 pisos turístics, però el 70 % dels donostiarres consideren que el turisme ha arribat al límit“.
Segons aquestes dades —extretes de l’Institut Basc d’Estadística—, la portaveu de Bizilagunekin conclou que les institucions han canviat el discurs perquè diuen que “busquen un turisme sostenible i de qualitat, amb els mateixos mecanismes i tentacles“. Un no canvi que, defensa, es tradueix en “problemes en l’habitatge perquè els preus són molt alts o perquè les botigues de sempre tanquen i hi apareixen ‘boutiques'”.
Adeu a l’efecte covid
Daniel Pardo és el portaveu de l’entitat que organitza el fòrum a Can Batlló, la xarxa Sud d’Europa contra la Turistització. Explica que el moment actual “és delicat” perquè, diu, els agents turístics “han irromput amb molta agressivitat“.
És una conclusió a què arriba fent retrospectiva: “Durant la pandèmia vam recuperar els barris, els costums i trobar-nos al carrer”, relata. I allò que “s’havia anat perdent els 30 anys abans, i recuperat per la pandèmia, ho hem tornat a perdre en pocs mesos“.
Canvi en el discurs
Amb tot, Daniel Pardo defensa que alguna cosa ha canviat. Detalla que “aquella veritat oficial que el turisme és bo per a tots i que és una fàbrica sense fons, ja no ho és”. Ho defensa des del punt de vista dels nombrosos estudis —econòmics i socials a tot arreu— que corroboren que allò “que el turisme és una activitat innòcua, ja no es pot dir“.
En aquest sentit, recalca la importància del nou rumb que han pres les administracions, “o que diuen que han pres”, matisa. Amb tot, recorda que el 15 de juny s’ha convocat una mobilització a la vintena de ciutats participants del fòrum per, com ja va passar l’estiu de l’any passat, incidir que cal un canvi de model.
