Ja fa dies que han arribat els arbres de Nadal al centre de jardineria Putxet. Un espai que va crear l’Isidre Campmany el 1982 en un solar que havia estat abandonat durant dues dècades, després que s’hi enderroqués la casa que hi havia, per fer-hi la ronda del Mig. Quan va iniciar el projecte no tothom hi va creure, però el temps li ha donat la raó: ja fa 43 anys que funciona i dona color a General Mitre, i ara és la seva filla qui està al capdavant del negoci.
Fer una professió de la teva afició
Quan tenia 40 anys l’Isidre Campmany es va adonar que no li agradava treballar d’aparellador: “Jo vaig voler que la meva professió fos el meu hobby. Treballar amb una cosa que t’agrada és importantíssim, llavors és anar a passar-ho bé, no a treballar. Aquesta és la diferència” explica, encantat amb la decisió que va prendre fa mitja vida.
Un oasi verd enmig del gris
Quan va comprar el solar i el va començar a netejar, no tothom ho va veure clar: “Algun veí em va dir “no fareu res aquí, durareu quatre dies” explica Campmany. A Barcelona, la majoria de vivers o centres de jardineria són prop de Collserola i no arriben a la desena. “El terreny va escàs a Barcelona, i la gent prefereix fer una casa que posar-hi plantes; és més rendible” afegeix. Per altra banda, fa quatre dècades venien 500 arbres cada Nadal, i ara, amb la venda de plantes en supermercats i basars, només en venen 100.
Ara venen una cinquena part dels arbres que venien fa 4 dècades
Tot i això, els ha anat bé i han aconseguit guanyar-se la vida amb la jardineria, i de pas, fer un oasi verd enmig del gris. “El barri està content que això estigui aquí. Et fan comentaris com ‘vostès no han de marxar, que porten tota la vida aquí, que donen color al barri'”.
Un lloc de trobada per als veïns
Tot i que molts veïns de tota la vida ja no hi són, i ara molts són estrangers, encara en queden que consideren aquest espai un lloc de trobada. “La gent del barri t’explica la seva vida, a vegades ve gent aquí a l’estiu, fa molt de sol i et demanen que posis una cadira per seure, per descansar. T’expliquen tots els seus problemes, els dels seus fills, i et vas enganxant” explica Noemí Campmany, filla de l’Isidre i actual propietària del centre de jardineria.
El silenci, una cosa rara a General Mitre
El centre de jardineria és un minipulmó al costat de la Casa Tosquella i de la ronda del General Mitre, per on passen cada dia milers de cotxes. Un trànsit que no sembla molestar gaire ni l’Isidre ni la Noemí Campmany, perquè els ha donat a conèixer. “Hi ha molta gent que passa en cotxe o en autobús i els crida l’atenció. Llavors venen a veure què hi ha perquè es pregunten, què hi fa això aquí al mig de Barcelona?“, explica la Noemí.
“Tot el dia aquí, el moment que no passa cap cotxe, notes una cosa rara. Dius què passa aquí? I és que no passa cap cotxe. Notes el silenci, cosa que no hi és mai, perquè és continu els cotxes que van passant” explica l’Isidre, que tot i la gran quantitat de vehicles, creu que la mobilitat ha millorat: “Jo crec que fa 40 anys hi passaven més cotxes que ara, perquè aquí sempre estava embotellat i ara no ho està sempre. A cada semàfor paren i se’n van” afegeix.
