“La ciutat ha d’estar pensada per a la gent que hi viu”, “La crisi de l’habitatge ja és insostenible”, “És una vergonya que per poder viure al teu barri hagis de pagar això”. Són algunes de les reivindicacions dels activistes que continuen acampats a la plaça de Catalunya pel dret a l’habitatge. Aquest dijous s’hi mantenen unes 500 persones repartides en un centenar de tendes de campanya, segons les dades facilitades pels mateixos concentrats.
Entre els activistes hi ha gent d’edats, procedències i situacions personals molt diverses. Hi ha joves com la Luana, de 21 anys, que estudia comunicació audiovisual i comparteix pis. Ella denuncia “se’ns fa fora” de la ciutat “perquè estem molt distrets” i considera que “el capitalisme no funciona”, ja que “s’alimenta de la precarietat”. Una crítica al sistema que comparteix l’Anna. És psicòloga, té 28 anys i ha hagut de tornar a casa els pares: “Això acabarà petant d’una banda o altra”. Adverteix que “si hem de dedicar tot el nostre sou a sobreviure en una casa, tampoc no podem consumir”.
Escèptics amb els decrets d’habitatge
L’Anna relata que “la idea és, com tothom, poder-me independitzar” però reconeix que és “molt complicat”. En el cas del Jonathan, de 27 anys , “tinc la sort de viure amb el meu avi, perquè si no seria impossible que pogués viure al meu barri“. Aquest geògraf es mostra escèptic amb els decrets que s’han de votar aquest divendres: “Per començar, el decret més important segurament no s’aprovarà”. Si això passa, a més, “només significaria calmar les protestes durant aquest temps i posposar el problema per un parell d’anys”.
En aquet context, l’Helena, de 65 anys i membre del Sindicat d’Habitatge del Raval, veu amb bons ulls “que esclatin les coses d’aquesta manera” perquè “això belluga les coses i fa que la gent es mogui”. L’Helena denuncia que hi ha molta gent que no té accés a l’habitatge i que “continuarà sense tenir-lo per molt que aprovin el decret”. “Jo cada dia veig moltíssimes Maricarmens, podria fer una llista de gent gran que ha estat desnonada”.
“Hi ha gent que no pot escollir”
L’Arteko, per la seva banda, remarca que “aquesta és una acampada reivindicativa”, però que “si anem per la Zona Franca, Montjuïc o la ronda del litoral veurem acampades de gent que no pot escollir“. En alguns casos, recalca, és gent que té una feina estable però que “no es poden permetre ni tan sols el lloguer d’una habitació”. Ell també es mostra desconfiat amb els nous decrets: “Les persones més precaritzades no hi estan incloses”.
L’Arteko, que treballa i ocupa un pis al Raval, comparteix plaça també amb persones d’altres països, com el Francesco, que viu amb quatre persones a Itàlia. “Són temes globals”, afirma, i hi afegeix que al seu país “tenim el mateix problema amb l’habitatge i amb les habitacions”. “És impossible”, conclou, “no podria viure sol amb el que cobro”.
