Una nova normativa estatal aterra el dissabte 28 de juny i serà d’obligat compliment per a tots els caixers automàtics. Es tracta de la llei sobre accessibilitat bancària que determina com han de ser aquestes instal·lacions perquè les persones amb alguna discapacitat puguin fer operacions sense cap impediment.
La llei estableix que els caixers automàtics hauran de dissenyar-se i fabricar-se de manera que se’n faciliti l’ús, tant pel que fa al funcionament com a les característiques d’accés.
Audioguies, taulells adaptats i pantalles amb més contrast
D’entre les coses que notaran els usuaris quan vagin a treure diners o fer operacions als caixers hi ha millores a la pantalla perquè hi hagi un millor contrast visual, seran més grans i amb els menús simplificats. També canviarà la mida de la lletra i s’incorporarà la possibilitat d’audioguia.
La normativa estableix que el funcionament dels caixers automàtics ha de ser fàcil d’entendre, amb una interfície accessible. L’altura del taulell també ha de ser adaptada a persones amb mobilitat reduïda.
Les millores es faran de manera progressiva
Els canvis, però, no arribaran de cop el 28 de juny. Els caixers nous que s’instal·lin a partir d’aquesta data sí que ja han d’incorporar les modificacions. En canvi, els que ja estan en funcionament tenen fins al juny del 2030 per adaptar-se a la normativa.
Aquestes modificacions també beneficien de retruc la resta de la població, en especial a les persones grans i a aquells que tenen dificultats per fer servir la tecnologia. A més, s’hauran de formar els treballadors en termes d’atenció a la diversitat.
Unes modificacions que arriben tard
Des de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya considera que la norma arriba tard. Expliquen que ve d’una directiva europea del 2019 i que no ha estat fins ara, 2025, que ha arribat a l’estat. A més, Isabel Pons, coordinadora de l’entitat, lamenta que el 28 de juny els consumidors encara no notaran els canvis. “Tots els caixers ja haurien d’estar implantant aquestes mesures perquè algú amb discapacitat pugui fer-les servir i, sinó, que comencin a reclamar perquè canviïn al més aviat possible”, reivindica Isabel Pons.
