Can 70, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona, més a prop de fer-se realitat

Aquest 26 de setembre s’ha celebrat l’inici d’obres de Can 70 amb el soterrament simbòlic d’una càpsula del temps. Es tracta del primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona, un projecte que es farà en un solar cedit per l’Ajuntament al número 375 de la via Augusta, al barri de Sarrià. En realitat, les obres van començar el febrer d’aquest any però es van haver d’aturar en trobar-se un cable d’Endesa que travessava el terreny. Ara, finalment, es tornen a reprendre i calculen que la construcció s’hauria d’acabar a finals del 2027.

10 anys de reflexió

Una bossa i una tassa amb el logotip de Can 70, la guia Cures en la convivència de persones grans i tota la documentació que ha fet possible que el projecte tiri endavant. Són els objectes que el grup impulsor de Can 70, socis de la cooperativa Sostre Cívic, ha triat per posar als fonaments de la seva futura llar en la celebració de l’inici d’obres. Es tracta d’un projecte que fa molt temps que es cova: es va iniciar el 2015 i durant 10 anys els impulsors han reflexionat i dialogat sobre com volien que fos.

Cohabitatge sènior per a 39 persones

Hi haurà 39 unitats de convivència amb una sola persona vivint a cadascuna: 10 seran habitatges convencionals de 43 m² i 29 estaran configurades com a unitats d’agregació. Això vol dir que disposaran d’un espai privat de 30 m² i compartiran una sala amb cuina de 50 m² amb quatre persones més de la mateixa planta. Els dos edificis que té el projecte s’uniran per la planta del semisoterrani, que també serà comunitària.

Molt més que quatre parets

“A Barcelona veus tantes dones grans que viuen soles, que no poden baixar [al carrer], que no saben què fer… i jo pensava que volia envellir d’una altra manera“, explica l’Adelina Escandelll que forma part del grup impulsor de Can 70 des de gairebé els inicis. Assegura que aquest projecte li ha donat la possibilitat de pensar amb altra gent com volia envellir.

L’Antònia Maria Maura, futura veïna de l’Adelina, hi està totalment d’acord. Tan bon punt la van admetre al projecte a principis de l’any passat, ho va tenir claríssim: “Buscava un lloc on poder decidir què vull fer i compartir-ho amb altra gent. Que ens puguem entendre, llevar-te i poder dir ‘Bon dia’ a algú, i poder ajudar un altre i que un altre t’ajudi”, explica il·lusionada.

L’Elena Carbonell fa tres anys que va entrar al projecte però ja en fa molts que la idea del cohabitatge sènior li rondava pel cap: “Fa molts anys amb amics de la meva quinta vam començar a parlar d’anar a viure junts quan ens féssim grans, i jo vaig ser la que m’ho vaig creure”. Des de llavors ha anat seguint la cooperativa Sostre Cívic i explica que participar en el projecte de Can 70 l’ha omplert d’il·lusió. “Quan ja t’has jubilat, que sembla que se’t tallen alguns horitzons, com el progrés laboral, tenir un projecte en què pots participar i pensar en el teu futur i en un futur col·lectiu, a mi em sembla que ens dona vida, ens allarga la vida“, assegura.

Encara hi ha lloc per vuit persones

Actualment hi ha 31 persones que formen part del projecte de Can 70, 27 dones i quatre homes, que tenen entre 57 i 75 anys. Encara hi ha lloc per a vuit persones més i per això van fent sessions informatives, però ara només poden ser de la franja d’edat d’entre 55 i 60 anys. “Ho hem organitzat per grups d’edat per evitar arribar tots als 90 anys al mateix temps. De llista d’espera de la gent de 70 anys, en tenim molta, però ara el que hem d’omplir és per baix, la gent més jove és la que costa més”, expliquen.

Can 70, un projecte innovador en molts àmbits

El projecte és innovador perquè serà el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i és el primer construït en sòl públic a Catalunya i a l’estat espanyol. També és innovador des del punt de vista arquitectònic, ja que és un dels primers edificis plurifamiliars de Barcelona que es construirà amb murs de BTC (blocs de terra comprimida), un material de bioconstrucció que necessita molt poc processament i, per tant, té una petjada d’emissions molt més baixa que un totxo ordinari. A més, l’estructura de forjats serà prefabricada i això reduirà el temps construcció.

Per altra banda, el projecte de Peris Toral Arquitectes, combina la climatització passiva (a l’hivern una galeria situada al sud capta l’energia solar i escalfa l’edifici i, a l’estiu, una galeria situada al nord augmenta la ventilació i refresca l’interior), amb un sistema d’aerotèrmia i la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Tot plegat reduirà la despesa energètica de climatització a la mínima expressió.