A la façana del número 89 del carrer del Comte Borrell hi ha un rellotge que és una icona del barri de Sant Antoni i emblema de la botiga de roba Confeccions el Rellotge, fundada per Evaristo Sender, un comerciant molt popular que va néixer en una parada del mercat. Tot i que l’establiment va tancar al febrer, “a causa dels canvis de consum, i les pujades dels lloguers”, segons el president de l’Eix Comercial Sant Antoni Comerç, Jordi Arias, el rellotge encara és a la façana i els veïns i comerciants del barri volen que segueixi així.
Per això l’entitat comercial ha fet arribar una petició al districte de l’Eixample i a Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona perquè el protegeixin i que, passi el que passi amb la propietat d’aquest local o el negoci que funcioni, el rellotge es quedi.
“El que demanem és que es mantingui com un símbol del comerç històric del barri, que malauradament està desapareixent, i també com un homenatge a l’Evaristo, que va ser una persona que estimava Sant Antoni i va fer molt pel món del comerç”, explica el Jordi Arias, president de l’Eix Comercial Sant Antoni Comerç.
Continuïtat assegurada
La Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament té previst reunir-se el 30 d’abril i l’entitat comercial espera tenir una resposta positiva ben aviat per conservar el rellotge. Tot i això, tenen un pla B i, si la resposta fos negativa, una botiga associada de Sant Antoni ja s’ha ofert a instal·lar el rellotge a la seva façana.
“L’únic és que ens agradaria que és mantingués aquí, perquè és on ha estat sempre. A més a més, ens agradaria posar una placa amb un homenatge a l’Evaristo”, demanen des de l’eix comercial.
Un emblema centenari
La història d’aquest rellotge es remunta als anys 20, quan la mare de l’Evaristo va obrir una parada de roba al Mercat Sant Antoni i, com tots els passadissos eren iguals, van pensar posar un rellotge que fos una distinció del negoci, que la gent la veiés ràpidament.
Després, quan l’Evaristo va obrir la botiga, primer al Raval, al carrer de la Riera Alta, i després a Sant Antoni, va mantenir la idea de tenir un rellotge com a tret distintiu. L’actual és una còpia del l’original i data de l’any 1983.
“En la pandèmia es va espatllar, va costar molt trobar algú que el pogués arreglar. Finalment va venir un rellotger especialista en aquest tipus de maquinària que arregla rellotges de trens i van poder arreglar-lo, perquè els veïns ho demanaven”, explica el Jordi.
