Negocis turisme Sagrada Família
Imatge de l'autor/a
Redacció
Escolta aquesta notícia

(ACN) La Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat tres dècimes a l’alça la previsió de creixement de l’economia catalana per al 2026, fins al 2,5 %. La institució ho atribueix al bon comportament de l’activitat durant el primer trimestre, les perspectives del turisme i la solidesa de l’ocupació, en un context en què la demanda interna es manté com el principal motor de l’economia.

Així mateix, ha elevat tres dècimes la previsió d’inflació, fins al 3,3 %, pel repunt de les tensions a l’Orient Mitjà. De cara al 2027, calcula que l’economia moderarà el ritme d’avanç fins a l’1,8 %, una dècima més del que estimava anteriorment, en un escenari de desacceleració progressiva de l’activitat.

La demanda interna és el principal motor de l’economia catalana

Segons l’informe presentat per la Cambra aquest dijous, la demanda interna es manté com el principal motor de l’economia catalana, impulsada per l’ocupació i els salaris. Tot i això, la institució preveu que perdi força durant els pròxims trimestres. La inversió també continuarà contribuint al creixement, encara que es moderarà a mesura que finalitzi el desplegament dels fons Next Generation EU.

En el sector exterior, els serveis no turístics han guanyat pes en els darrers anys i ja representen al voltant del 10 % de les exportacions catalanes. Pel que fa als béns, les vendes a l’exterior van augmentar un 1 % fins al maig. Alhora, les importacions de béns d’equipament han crescut des del 2025, una evolució que la Cambra relaciona amb l’augment de la inversió empresarial.

Optimisme de cara a l’estiu

La Cambra també preveu una bona temporada turística aquest estiu. Fins al juny, els preus de l’allotjament i la restauració van augmentar un 6,2 % respecte del mateix període de l’any passat, per sobre de la inflació general.

En l’automoció, les importacions han crescut més que les exportacions des del 2022 i el saldo comercial ha passat de positiu a negatiu. Catalunya encara manté un superàvit amb Europa, tot i que s’ha reduït, mentre que el dèficit amb l’Àsia se situa en 360 milions d’euros, aproximadament la meitat dels quals corresponen a la Xina.