El que pel govern és un principi d’acord pels sindicats i la patronal encara no es mereix aquesta categoria. No es pot parlar de pacte, diuen, fins que no s’acabin de lligar tots els serrells. En tot cas, el que és clar és que, l’últim dia abans que el govern aprovi la reforma, se n’ha superat el principal escull. Ha estat aquesta matinada, en una reunió entre José Luis Rodríguez Zapatero, els líders sindicats Méndez i Toxo, i el cap de la patronal, Joan Rosell.
S’ha acordat que l’edat de jubilació per cobrar la pensió completa sigui, finalment, de 65 anys per als qui n’hagin cotitzat 38 i mig, i de 67 per a la resta. També s’han aconseguit millores en aquest àmbit per a joves, que podran comptar com a cotitzats fins a dos anys de beques. I per a les dones que, per cada fill, sumaran nou mesos al còmput, sempre que hagin hagut d’interrompre la vida laboral. Pel que fa al període de càlcul de la base de cotització, els sindicats finalment han acceptat que es tinguin els compte els darrers 25 anys, per comptes de 15 com fins ara.
Les negociacions continuen avui per acabar de tancar aspectes pendents. Quan s’assoleixi el pacte definitiu es farà una declaració publica de totes les parts.
