Calçots, piles de calçots i més calçots. Aquesta imatge és habitual al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna durant la temporada d'aquest tipus de ceba, que va d'octubre a abril i que té els mesos de febrer i març com els millors de l'any. Des de 2002, en què es van vendre gairebé cinc milions de calçots, la demanda creix. El 2013 es van vendre més de 12 milions, 700.000 unitats, i aquesta temporada, si es mantenen les vendes, es superarà la xifra dels 13 milions. JOSEP PAÑELLA, majorista "Qui no fa un calçotada amb els amics, una calçotada amb la família, una calçotada amb els treballadors, és un producte que fa festa, fa festa el producte aquest." El conreu d'aquest producte i la millor qualitat s'associen tradicionalment a localitat tarragonina de Valls, on el calçot té denominació d'origen. Malgrat aquesta idea, el calçot també es cultiva en altres indrets ben a prop de Barcelona, com el Baix Llobregat, que és el segon productor de Catalunya. Els agricultors d'aquí defensen que el seu calçot no té res a envejar al de Valls. MAURI BOSCH, agricultor "És un producte de quilòmetre zero, un producte molt fresc, i es produeix en unes zones més aviat salines que és la zona sud del Delta del Llobregat. Això fa que amb l'estrès de la salinitat siguin molt dolces i molt bones." Els experts recomanen que, quan els comprem, la mida sigui entre 22 i 25 centímetres en la part blanca del tronc i dos de gruix, i que la fulla de l'hortalissa sigui fresca.
El 2013 es van vendre 12.768.924 calçots a Mercabarna. Aquesta temporada, fins al 28 de febrer, ja se n’havien venut 4.892.385 unitats. Les previsions apunten un creixement d’un 5%, que es traduirà en més 13 milions de calçots.
Els professionals expliquen aquest increment per una moda i per un canvi en els hàbits de consum: cada vegada en mengem més a casa.
L’origen dels calçots és majoritàriament Valls i altres poblacions de l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, on les hortalisses tenen denominació d’origen. Dels 13 milions d’unitats que es vendran aquest any al mercat central de Barcelona, set vénen d’allà. Però el segon nucli productor de Catalunya és el Baix Llobregat. Els pagesos d’aquesta comarca veïna defensen la qualitat del seu calçot: diuen que, gràcies a les condicions ambientals en què es conrea, és extremament dolç.
Que l’any sigui bo o no depèn, en bona part, de la climatologia en els mesos de temporada, que van de l’octubre a l’abril. El millor període són els mesos de febrer i març. A més de condicionar el conreu, els majoristes expliquen que un dels factors que més en fa variar la demanda és la previsió meteorològica per al caps de setmana: en funció del temps, fem més o menys calçotades.
