El Joan Aragonès ha vist com la pandèmia li capgirava de ple els plans de futur. De moment, aquest jove de 29 anys ha aparcat el somni de convertir-se en pilot d’avions i espera trobar una feina relacionada amb la seva formació com a tècnic d’audiovisuals. És un dels testimonis que ens explica al programa ‘reset’ la Maria Cinta Méndez.
El somni de ser pilot
“Tinc un somni des de ben petit que és ser pilot d’avió”, ha explicat Aragonès. Per fer-lo realitat, “als 23 anys me’n vaig anar a viure tot sol a Anglaterra, on vaig treballar en un hotel i en un cinema amb 16 sales”. D’aquesta manera, diu el Joan, “al juliol del 2017 vaig aconseguir els diners per començar a treure’m la primera llicència de pilot privat i vaig marxar als Estats Units per fer-ho”.
Els plans se’n van en orris
El mes de gener, “ho tenia tot a punt per tornar als Estats Units per treure’m la segona llicència de pilot”, recorda. De fet, hi va anar, però enlloc d’estar-s’hi tres mesos, com tenia pensat, va haver de tornar de seguida quan, al febrer, “vaig perdre la mare per un càncer”.
Aquest és el moment en què, segons Aragonès, “tot es va començar a tòrcer“, al començament del 2020: “Un any en què no va res i tots els plans que teníem se n’han anat en orris“. Tot i que ho recorda com “un moment molt dur“, creu que “em va servir per fer un canvi de xip i pensar què voldria la meva mare”. Aleshores, va decidir “tornar als Estats Units per acabar el que havia començat, però va arribar la covid-19 i es van cancel·lar vols i visats i em vaig quedar aquí”.
“La cultura no s’ha cuidat mai”
El Joan ha treballat com a tècnic d’administrador de sistemes, ha estat soci d’una empresa en què feia de tècnic d’il·luminació i de vídeo i també ha estat vinculat al món de l’espectacle. “La cultura no s’ha cuidat mai, sobretot el teatre”, diu, alhora que considera “aberrant que s’hagin hagut de tancar dràsticament”. Aragonès hi veu el reflex d'”una societat egoista que no pensa en els altres“. Lamenta que “se’ns en va una generació” perquè “cada dia mor moltíssima gent: és com si cada dia s’estavellés un avió i ho hem normalitzat“.
La necessitat de treballar
Una de les seves preocupacions és la “salut psicològica de la gent que fa mesos i mesos que no té feina perquè no n’hi ha”. En el seu cas, diu, “estic tocat“, i no se n’amaga a l’hora d’explicar que “fa mesos que vaig a psicòlegs” perquè “ho he passat molt malament”. El Joan assegura que necessita treballar “per estar en societat, veure gent i parlar” perquè a casa “estic sol i tinc la sensació que no tinc amics”.
Fer-se autònom, una possibilitat
Per tot plegat, Aragonès es planteja l’opció de fer-se autònom, però creu que necessitaria trobar diverses feines perquè li sortís a compte. Sigui com sigui, troba que és el moment de “tocar una mica de peus a terra” i, per això, s’ha posat a buscar feina en el sector de l’audiovisual: “Les fronteres estan tancades i és molt difícil agafar un avió, viatjar o seguir amb la vida com la tenies planejada“. Tot i això, diu, “seguiré somniant a convertir-me en pilot d’avió“.
