La Maria Cinta Méndez ens explica la difícil situació del Xavier Laosa, un arqueòleg de 53 anys del barri del Guinardó que es troba a l’atur des de fa un any i que busca feina en aquest ram o bé en les diverses professions que ha tingut al llarg de la seva vida.
Laosa passa per un moment delicat perquè “es comencen a acabar els estalvis i t’has de buscar la vida, però amb la pandèmia és complicat”. A més, té clar que, a la seva edat, si troba feina haurà de treballar almenys fins als 75 anys.
Restaurador de monuments
Com a arqueòleg, la principal ocupació del Xavier ha estat la restauració de monuments històrics. “Fa molts anys que faig aquesta feina, des del 1999“, explica. La darrera feina en aquest àmbit va consistir a fer d’assessor per a la restauració del Castell de Montsoliu, “coordinant tots els industrials conjuntament amb el cap d’obra”. Quan es va acabar aquest encàrrec, a finals de l’any passat, Laosa diu que ja va resultar “impossible” continuar fent el mateix perquè assegura que “no hi ha feina en el món de la cultura“.
Promotor immobiliari
Tot i això, el Xavier, que és molt versàtil, és conscient que ha d’estar disposat a treballar en altres sectors. Una altra de les seves possibilitats és la de cercar feina com a promotor immobiliari. I és que, tal com explica, “abans de la restauració de monuments, a casa teníem una promotora de barri, al Guinardó“, on va treballar alguns anys amb la seva mare. “És una altra eina per buscar feina“, diu Laosa, tot i que reconeix que, quan explica que la seva experiència es remunta a abans de l’any 2000, la gent es queda molt sorpresa.
Escola de motociclisme
Però les possibilitats d’aquest barceloní no s’acaben aquí, i és que també té experiència en el món de la conducció de motos. El que sempre havia estat el seu “hobby”, després de córrer durant alguns anys com a amateur, es va convertir en una feina, quan va muntar una escola de conducció. “Jo era el més feliç del món”, recorda el Xavier, perquè “ajuntava el meu plaer de conduir motos amb l’ensenyament, un altre dels plaers“.
Aquesta experiència, però, es va acabar després de tres anys amb l’arribada de la pandèmia. Laosa lamenta que, precisament, estaven “començant a créixer”, després d’haver assolit acords amb la Federació Catalana de Motociclisme i el RACC, entre d’altres. Però, a partir del mes de març, “tot es va aturar” i el Xavier Lamenta que “no vaig cobrar res” perquè “com que era autònom, no tenia ni atur“.
