La periodista Maria Cinta Méndez ens acosta el cas de Jenseen Vallé, una dona de 29 anys, nascuda a Hondures, que va venir a Barcelona ara fa set anys per retrobar-se amb la seva germana. Des del mes d’octubre està a l’atur i ha volgut compartir amb el programa ‘reset’, de betevé, les enormes dificultats amb què s’està trobant en la recerca de feina.
Segons ha explicat, “no vaig venir perquè volgués, sinó per la situació econòmica del meu país en aquell moment“. Després del cop d’Estat de l’any 2009, hi va haver “una crisi que va fer que els meus pares no em poguessin ajudar a pagar els meus estudis d’Infermeria“. Aleshores, la seva germana, que ja era a l’estat espanyol, “em va preguntar si volia venir i em va advertir que aquí no es venia a jugar, sinó a treballar dur“. La Jenseen, que llavors tenia 22 anys, va pensar: “Hi vaig tres anys, treballo i me’n torno“. Però no va anar ben bé així.
Vaig trobar una dona gran que es va portar molt bé amb mi, la Rosa, que em va fer el primer contracte de treball i em va permetre regularitzar la situació legal
L’odissea d’aconseguir els papers
Al cap de només tres dies d’aterrar a Barcelona, ja tenia una feina de cuidadora. Més endavant, també va començar a netejar pisos, però igualment era en negre perquè estava treballant sense papers. Fins que, ara fa uns cinc anys, va trobar la Rosa, “una dona gran que es va portar molt bé amb mi, va ser com la meva àvia aquí“.
La Jenseen recorda amb molt d’afecte la Rosa, que “lamentablement, ja no és viva”, diu. “Em va fer el primer contracte de treball“, exclama la noia, “i em va permetre regularitzar la situació legal i deixar de treballar en negre, sense ser ningú, perquè hi ets, però no hi ets”.
Els somnis estruncats
Constar a la Seguretat Social li va obrir les portes a treballar primer com a comercial, després en un supermercat i, finalment, en una sabateria on estava a punt de convertir-se en fixa. L’arribada de la pandèmia, però, la va empènyer a un ERTO i, posteriorment, a l’atur, a finals d’octubre.
“Em va afectar molt“, explica Vallé, perquè “no era el que volia a la meva vida“. Reconeix que “sempre havia pensat que em graduaria i seria algú important“, però vol pensar que “no és que aquests somnis es perdessin, sinó que ara com ara no s’han realitzat“. Ara, diu, en té d’altres i ha buscat “un altre rumb“. I pensa que realment no volia estudiar Infermeria perquè li agradés, sinó per “guanyar diners i tenir un plat a taula“.
El reciclatge
La Jenseen ha buscat la manera de reciclar-se i d’ampliar la formació per millorar les possibilitats de trobar feina. “He fet un curs a través del SOC d’auxiliar en gestions administratives i de servei“, explica, però li falten les pràctiques i ara “estan aturades” per la covid-19. Assegura que, quan va tornar a estudiar, es va adonar que estava “totalment obsoleta” i es va quedar sorpresa perquè només té 29 anys.
La decoració d’interiors, objectiu a llarg termini
Actualment, Vallé se centra a buscar feina en l’àmbit de l’administració. Té clar, però, que “la idea és trobar una feina que em permeti estudiar el què vull fer en el futur“. En aquest sentit, confessa que “el que realment m’apassiona és la decoració d’interiors“, que és el món on es refugia durant la pandèmia “per evadir-me del món real“.
