compartir
La crisi per accedir a un habitatge assequible és un dels problemes més greus que pateix Barcelona actualment. De fet, segons l’últim Baròmetre semestral, és la segona qüestió que més preocupa els veïns de la ciutat, només per sota de la percepció d’inseguretat.
Les dades més recents situen el lloguer mitjà a Barcelona en uns 1.130 € mensuals, una xifra que ha crescut un 86 % els darrers 10 anys (segons el govern municipal) i que iguala el salari mínim interprofessional. Ara bé… com està el mercat de lloguer barceloní en comparació amb altres ciutats europees?
Crisi compartida al cor d’Europa
Un equip de betevé desplaçat a Brussel·les amb motiu del viatge institucional de l’alcalde, Jaume Collboni, ha parlat amb catalans que viuen a la capital administrativa d’Europa per conèixer de primera mà com està la qüestió de l’habitatge. Lucía Llargués Vilaldach (estudiant de periodisme i corresponsal a Brussel·les) i Guillem González Vela (enginyer) han explicat cadascú el seu cas.
La Lucía diu que s’ha vist obligada a compartir allotjament: “Em va semblar impossible trobar un pis assequible mitjanament cèntric” i, de fet, és taxativa: “A Brussel·les, la situació de l’habitatge és fins i tot pitjor que a Barcelona“.
Per la seva banda, el Guillem, tot i que diu que podria assumir llogar un pis sencer, també ha optat per compartir pis amb tres persones més: “Cadascuna paguem entre 700 i 800 € al mes”. Assegura que ho fa per una qüestió de convicció però també pels preus.
Lloguers per sobre dels 1.200 €
Més enllà dels casos personals, les dades oficials diuen que a Brussel·les hi ha uns 600.000 habitatges (Barcelona en té uns 800.000), dels quals el 63 % estan destinats al mercat de lloguer convencional. És a dir, el lloguer és la fórmula predilecta dels belgues per viure, mentre que a Barcelona els pisos de lloguer no arriben al 40 %.
Pel que fa a preus, la quota que han de pagar de mitjana els ciutadans de Brussel·les per un habitatge supera els 1.200 € mensuals, lleugerament per sobre que Barcelona. Això ha fet que un 10 % de la població local admeti viure en “una situació greu de privació d’habitatge”. Fora de la capital, aquest percentatge cau fins a l’1 %.
Una altra conseqüència dels preus desorbitats de l’habitatge a Brussel·les es reflecteix en el nombre de persones sense llar: segons el darrer recompte local, el 2022 hi havia 7.134 sensesostre, el quàdruple que només 14 anys.
Llei pionera contra els pisos buits
En paral·lel a la problemàtica dels preus dels lloguers, els belgues han detectat un altre factor que tensiona el mercat d’habitatge residencial: els pisos buits. A Brussel·les n’hi ha 4.500. Per redreçar aquesta situació i tornar els pisos buits al mercat, Bèlgica va aprovar fa uns anys el droit de gestion publique.
Aquesta llei estatal dona la possibilitat als governs locals de prendre el control d’immobles que faci més de 12 mesos que estan buits (sense el permís del propietari), amb l’objectiu de destinar-los a lloguer social. L’octubre del 2024 es va activar per primera vegada aquesta llei, en una casa de la regió de Woluwe-Saint-Pierre desocupada des del 2014.
