(ACN) L’Ajuntament de Barcelona estima que a la ciutat hi ha uns 57.749 pisos amb un contracte de lloguer de renda antiga, és a dir, indefinit. Les xifres, recollides a l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, es corresponen a l’any 2020 (últimes disponibles) i indiquen que hi ha prop de 9.000 habitatges menys amb aquest tipus de contracte que tres anys abans, ja que el 2017 s’estimava que n’hi havia 66.880.
El preu mitjà d’un lloguer de renda antiga és de 534,5, per sota del preu mitjà de 870,6 euros dels contractes de lloguer a termini. La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona considera que les conseqüències per als propietaris d’aquesta mena de lloguers són “nefastes” mentre que el Sindicat de Llogateres creu que cal caminar cap a més contractes indefinits.
“Cal un canvi legislatiu”
La directora jurídica de la Cambra, Rosa Mari Peris, assenyala que per al propietari les conseqüències són negatives, ja que té una sèrie d’obligacions que suposen una despesa econòmica —com pagar l’IBI o rehabilitar l’habitatge—, però, per contra, té un arrendatari que paga 150 o 200 euros. “No li suposa absolutament cap rendiment”, resumeix Peris.
Segons Peris, ha d’haver-hi un canvi legislatiu, ja que considera que amb els contractes que encara hi ha vigents l’administració pública trasllada la responsabilitat d’un lloguer “social” en el petit propietari o gran tenidor —més de 10 habitatges—. De fet, es troben amb casos en què el llogater incompleix les condicions del contracte de renda antiga i els propietaris han de recórrer a un investigador privat per provar-ho.
Origen i fi de la renda antiga
Segons Peris, els orígens es remunten a després de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Amb l’allau de gent que venia a les grans ciutats es va fer per primera vegada una llei especial per “protegir” els arrendataris, que va acabar uns anys més tard regulant la pròrroga forçosa. Això va ser l’any 1964 en la llei d’arrendaments urbans (LAU).
Quan acabava per exemple un any, es prorrogava per un altre any de manera forçosa pel propietari i potestativa pel llogater, i quan acabava aquest any per un altre i un altre. Per això, la gent col·loquialment els va acabar denominant contractes indefinits
Els lloguers en un mercat “salvatge”
Segons afirma Carme Arcarazo, del Sindicat de Llogateres, l’eliminació dels contractes de renda antiga arran del Decret Boyer es va fer per convertir els lloguers una opció menys atractiva i promoure que més persones esdevinguessin propietàries. “El 85 s’eliminen els contractes de renda antiga i anem a un mercat completament salvatge amb l’excusa que això dinamitzarà el mercat”, explica.
Des de llavors, destaca, s’han viscut diferents cicles de desprotecció dels llogaters. “Els preus del lloguer es doblen des del 2012, augmenten 30 vegades més que els sous…“, comenta.
