Barcelona s’ha convertit aquest setembre en la Capital Europea de l’Arqueologia. La ciutat acull el congrés anual de l’Associació Europea d’Arqueòlegs, el més important en àmbit europeu. Fa vint-i-quatre anys que es troben en ciutats europees i, enguany, és la primera vegada que ho fan a Barcelona. La reunió anual —coorganitzada per la Universitat de Barcelona— ha reunit a més de 3.000 arqueòlegs procedents de més de 60 països diferents.
A més de centenars de sessions diverses sobre aquesta temàtica, s’ha desenvolupat un programa social de divulgació anomenat Arqueologia al Carrer. La seva intenció és aprofitar l’impuls del congrés per apropar aquesta ciència a la ciutadania. Per això, és possible veure tallers de cuina romana o d’experimentació paleolítica, així com una recreació històrica dels ibers gràcies un grup d’arqueòlegs apassionats per aquesta branca històrica. Per la presidenta d’Iber Calafell, Georgina Castell, és una bona manera “de fer veure que la història és divertida, curiosa, i que és més fàcil veure-la que llegir-la“. “Sabem que a vegades a la gent li costa anar al museu i ens vam dir: ‘doncs serem nosaltres els que ens mourem'”, reflexiona.
En la mateixa línia es pronuncia Isidre Pastor, president de l’Associació d’Arqueologia de Catalunya. Considera que aquesta reunió europea anual és una bona oportunitat conjunta per “apropar la realitat arqueològica a la ciutadania , i és que, en definitiva, és un bé comú de la societat.”
Un dels arqueòlegs participants, Francesc Burjachs, també ha argumentat que “és molt important que els que fem recerca no ens ho quedem tot a casa, que no ens ho quedem en l’àmbit acadèmic, sinó que ho puguem exportar“. A més de participar de les conferències, ha decidit apropar-se a la zona dels tallers amb la seva filla i el seu net.
L’organització qualifica la cita d’èxit
L’arqueòloga i responsable de l’organització del congrés a la Universitat de Barcelona, Margarita Diaz-Andreu, s’ha mostrat molt satisfeta amb el transcurs de la reunió. “No podem estar més satisfets de com ha sortit tot”. Diaz-Andreu ha posat l’accent en l’increment de participants: “Mai no havíem tingut abans tants delegats. En total, som més de 3.000 persones“, ha manifestat. Tots ells han debatut sobre el futur de la disciplina. No volen que estudiar història passi a convertir-se, paradoxalment, en història.
