Barcelona tindrà altres ciutats europees rivals, tot i que encara no es coneixen. “Hi haurà un debat i estic convençut que d’altres també es voldran emportar l’agència”, ha dit Rajoy en la roda de premsa posterior a la cimera europea que s’ha celebrat a Brussel·les. Encara queda temps perquè el trasllat de l’agència s’hagi de fer efectiu perquè la sortida del Regne Unit de la Unió Europea no es produirà abans de dos anys.
En conèixer la notícia, el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que el govern municipal rep amb “satisfacció” la decisió de l’Estat de presentar-hi la ciutat com a candidata. Collboni considera que d’aquesta manera es reconeix la “potència” de la ciutat en el sector biomèdic i la indústria farmacèutica i la feina “intensa” del govern municipal “per generar activitat econòmica i atreure talent”.
En aquest sentit, Collboni ha donat xifres que demostren, a parer seu, que Barcelona és una opció “sòlida” a acollir l’ens europeu. Ha explicat que és seu del 50 % de la indústria farmacèutica de tot l’estat, disposa de 230 laboratoris operatius i acull el 40 % de les noves empreses creades el 2015 a Espanya en aquest àmbit. També ha afirmat que Barcelona i la seva regió metropolitana lideren el clúster de les indústries biotecnològica i farmacèutica catalana, que disposa de 560 empreses, 56 centres de recerques, 17 hospitals universitaris i 16 parcs científics i tecnològics.
L’Ajuntament de Barcelona en plenari ja es va postular per acollir l’ens. La candidatura també té el suport del Parlament de Catalunya. Les administracions consideren que el trasllat de l’agència a Barcelona no només comportaria l’arribada de treballadors qualificats del sector farmacèutic, sinó que es convertiria en un pol d’atracció amb grans beneficis econòmics.
Cal tenir en compte que bona part dels beneficis de la indústria farmacèutica depenen de les decisions reguladores de l’agència, i és per això que les empreses del sector necessiten ser a prop de l’ens regulador.
