Afegeix betevé com a font preferida(ACN/Redacció) Barcelona ja frega les 7.000 llicències de terrasses de bars i restaurants. La xifra de vetlladors a la ciutat no ha parat de créixer els últims anys. Tant és així que actualment hi ha un 6,1 % més que fa tres anys. Entre el 2022 i el 2025 l’Ajuntament va concedir 1.192 llicències de terrassa i en va denegar 1.117 més. Davant d’aquestes dades, el Gremi de Restauració creu que encara hi ha marge per créixer i denuncia una “cultura de la trava” a l’Administració. La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), en canvi, s’ho mira amb recel i creu que cal apostar pel decreixement.
Sants-Montjuïc, el districte amb més llicències en tres anys
El 2022, coincidint amb la recuperació econòmica postpandèmia, va haver-hi un boom de llicències concedides, 486. El 2023 i el 2024 van ser 243 cada any, mentre que el 2025 la xifra va baixar fins a 220. Segons dades de la Direcció de Serveis de Llicències, Sants-Montjuïc és el districte que acumula més llicències noves en aquest període, amb gairebé el 20 % de totes les que es van concedir a la ciutat. Per darrere hi ha Sant Martí (200), l’Eixample (196) i Sant Gervasi (109).
A l’altra cara de la moneda hi ha els districtes de l’Eixample i Ciutat Vella, amb més llicències denegades que concedides.
Una de cada tres terrasses de la ciutat, a l’Eixample
Si posem la lupa en el nombre total de llicències vigents, l’Eixample continua sent el districte que concentra més terrasses: 2.296 llicències en total, és a dir, un terç del total que hi ha en vigor a Barcelona. Per darrere s’hi situen Sant Martí (1.096), Sants-Montjuïc (678), Ciutat Vella (568), Sant Andreu (467), Sarrià – Sant Gervasi (466), Nou Barris (423), les Corts (382), Horta (279) i Gràcia (244).
Comptant les gairebé 7.000 llicències vigents a Barcelona, hi ha quatre terrasses per cada 1.000 habitants. L’Eixample despunta clarament amb més del doble de la mitjana de la ciutat (8,3 per cada 1.000 habitants) i el segon districte amb més densitat és Ciutat Vella, amb 4,9 per cada 1.000 habitants. Sant Martí és l’altre districte amb la ràtio més gran (4,3). Els districtes que en tenen menys d’acord amb la seva població són Horta-Guinardó i Gràcia, ambdós per sota de dos per cada 1.000 habitants.
Fins a 2.400 expedients sancionadors el 2025
D’acord amb dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona a l’ACN, durant el 2025 es van incoar un total de 2.400 expedients sancionadors vinculats a terrasses, una xifra similar a la del 2024, però inferior a les del 2023 i 2022. En total, entre el 2022 i el 2025, els expedients sancionadors iniciats van ser 11.033.
Les tipologies de sancions més habituals són per instal·lar elements no autoritzats, excés d’ocupació, reduir l’ample de la vorera amb pertorbació greu i terrassa sense llicència. Pel que fa als districtes, les dades de sancions mostren alguns canvis. El 2025 la majoria dels expedients sancionadors es van concentrar a l’Eixample (967), seguit de Ciutat Vella (539) i Sant Martí (320). Per contra, l’any 2022 la majoria es van posar a Ciutat Vella (1.126), per damunt de l’Eixample (1.077).
El gremi denuncia traves i “pressió inspectora”
Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, defensa que les terrasses formen part de l’ADN dels barcelonins i són imprescindibles per al funcionament dels negocis de restauració. Segons ell, el creixement d’un 6,1 % en llicències noves des del 2022 és molt moderat, ja que la ciutat té capacitat per absorbir més terrasses. Indica que més del 80 % tenen quatre taules o menys, per tant, acostumen a ser bastant petites. En aquest sentit, Pallarols indica que el que denuncien bars i restaurants és una “cultura de la trava molt enquistada” en el funcionament de l’Administració, així com “poca confiança i valoració” cap a un sector que representa el 6 % del PIB directe.
En relació amb les sancions, Pallarols denuncia que la inspecció municipal està “absolutament desbocada”. Si bé reconeix que les normes “s’han de complir” i és el deure de l’Administració vetllar perquè es faci, es queixa que altres sectors com els supermercats 24 hores i les fleques amb degustació fan “el que els dona la gana” malgrat les denúncies del Gremi de Restauració.
La FAVB demana més control
No ho veu igual la vicepresidenta de la FAVB, Ana Menéndez, que es pregunta fins on s’arribarà amb el creixement d’unes terrasses que “colonitzen” l’espai públic. “Creiem que hem d’anar a un decreixement“, indica Menéndez. A més, la vicepresidenta de la FAVB reclama a l’Ajuntament més control sobre les terrasses i el compliment de la normativa. “Veiem que els conflictes no paren de créixer“, afirma amb relació a les molèsties de soroll i la convivència amb veïns i el dret a l’espai públic.
Menéndez deixa clar que la majoria dels restauradors compleixen l’ordenança, però es queixa que no és un instrument adequat davant d’alguns establiments que incompleixen la norma reiteradament. Davant d’això, demana que hi hagi més controls però també una regulació més adequada. “Quan es va modificar l’ordenança el 2018 ja vam preveure que hi hauria conflictes creixents. No ens vam equivocar, malauradament”, apunta.
