No diu que sí, però tampoc diu que no. De moment, l’Ajuntament de Barcelona es mostra disposat a avaluar la proposta d’entitats comercials d’allargar la il·luminació nocturna d’edificis emblemàtics com ara la Sagrada Família, la Catedral o la Casa Batlló. La idea és que estiguin encesos més hores durant la matinada. I que el consistori digui que “està obert a estudiar-ho” ja és més del que tenien fins ara els impulsors de la petició. Ara bé, segons expliquen fonts municipals a betevé, això serà “sempre que sigui possible encaixar-ho normativament i en l’equilibri comercial de la ciutat”.
“La ciutat queda trista”
Al capdavant de la proposta hi ha l’Associació del Passeig de Gràcia i, al costat, hi donen suport entitats com Barcelona Oberta, Barcelona Global, el Gremi de Restauració i Foment del Treball. No es tracta, diuen, d’il·luminar els edificis de manera exagerada, sinó d’aprofitar les noves tecnologies per fer-ho de manera quirúrgica i “molt pensada”. Posen en el mateix sac, també, les fonts ornamentals. Creuen que per exemple les Fonts de Montjuïc podrien estar més hores en marxa i il·luminades.
El president de l’Associació del Passeig de Gràcia, Lluís Sans, creu que quan s’apaguen els llums d’aquests edificis —amb caràcter general a la mitjanit— “la ciutat queda trista”. I no ho diu pensant només en els visitants: “Per què un treballador que s’aixeca a les 5 h per anar a la feina ha de veure una ciutat trista i apagada? No té dret també a gaudir d’unes fonts i una ciutat una mica més alegre? O simplement la gent que sortim de nit?”. I afegeix: “Si volem ser capital també s’ha de demostrar amb una ciutat alegre i il·luminada”.
Un pla d’il·luminació per potenciar l’arquitectura
L’entitat Barcelona Global —que aplega 280 empreses, centres d’investigació, universitats i professionals— considera que la il·luminació forma part de l’urbanisme. Creu, de fet, que cal crear un pla d’il·luminació patrimonial que serveixi per “posar en relleu aquestes edificacions” i el seu llenguatge arquitectònic. Ara bé, segons la seva directora general, Mercè Conesa, ha de ser una il·luminació “molt pensada, des d’una perspectiva de disseny lumínic per ressaltar la identitat de la ciutat”.
“La tecnologia ha canviat molt amb els anys”
L’associació Barcelona Oberta —que representa 24 eixos comercials— posa l’accent en els avenços tecnològics: “La tecnologia ha canviat molt amb els anys”, diu el president de l’entitat, Gabriel Jené, “i el que ha quedat desfasat potser són les normes i les lleis que tenim actualment, que, amb bon criteri, protegien molt de la contaminació lumínica i altres qüestions relacionades amb la sostenibilitat, però ara ens trobem que els aparells són tots leds que gasten poquíssim i també són molt precisos per enfocar allà on realment volem il·luminar sense crear cap problema de contaminació lumínica“.
PIMEC també considera que allargar la il·luminació de determinats edificis pot millorar l’experiència de la ciutadania, incrementar la percepció de seguretat, reivindicar el patrimoni arquitectònic i afavorir l’activitat del comerç de proximitat i de la restauració. Això sí, creuen que aquest tipus de projectes han de formar part d’una estratègia global de dinamització urbana. Foment, el Gremi de Restauració i el d’Hotels també estan d’acord amb la proposta.
Què diu la normativa a Barcelona?
La gestió de la il·luminació dels monuments i els edificis públics de la ciutat correspon al Departament d’Enllumenat de l’Ajuntament. La normativa estableix que l’horari d’il·luminació dels monuments a la ciutat varia segons el mes. A l’hivern comencen a les 18 o 19 h i a l’estiu, a les 21 o 22 h i s’allarguen fins a la mitjanit. Segons el consistori, determinats monuments poden tenir un horari diferent i per esdeveniments i dies assenyalats es poden canviar l’horari i el color de la llum. A més, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida té competències quant a les il·luminacions ornamentals dels edificis.
Segons fonts municipals, sobre la proposta comercial, ha de ser possible encaixar-la normativament i amb l’equilibri comercial de la ciutat, “en la línia que ja es fa amb altres mesures per promocionar el comerç de la ciutat, que és especialment reconegut enguany amb la Capitalitat Europea del Comerç Local”. També afegeixen que, quan un projecte d’il·luminació ornamental d’un edifici sigui diferent del que estableix la normal, cal que obtingui una autorització paisatgística de caràcter excepcional. Hi ha una subcomissió de la comissió mixta de protecció del paisatge urbà que les autoritza.
