Són una desena de membres i entre ells hi ha màxima confiança. Com passa en totes les comunitats d'autofinançament, cadascú hi posa les quantitats que vol i quan vol. L'objectiu és que en un moment donat puguin servir a algun membre d'aquesta comunitat d'autofinançament si necessita un crèdit. DAVID DÍAZ "Tinc una part dels meus estalvis aquí, a més a més m'obligo cada mes a cada trobada que fem a posar-hi una miqueta més. Pel dia que ho pugui necessitar, a més a més sé que poden servir per donar crèdits a amics i amigues." ZAHOUM ETTOUALI "Jo vaig poder comprar-me una moto amb l'ACAF, perquè necessitava un vehicle i no tenia diners en líquid en aquell moment. Vaig poder demanar un crèdit amb un interès molt baix." Tan baix, com un zero i mig per cent cada mes. Uns beneficis que es reparteixen entre tots els membres. Tot i que els crèdits solen ser quantitats poc elevades, han servit per grans projectes. ARTUR CALVET "Estava a l'atur i amb això, el que havia estalviat una mica i després un crèdit que em van donar aquí em va servir per obrir una llibreria que estem obrint aquí a Nou Barris." Conscients dels beneficis socials que comporta, l'Associació de Comunitats d'Autofinançament es dedica a difondre aquest sistema a tot l'Estat. ROGER FONTS, Associació de Comunitats d'Autofinançament "Nosaltres hem vist que les persones que poden tenir perill de pobresa es poden autofinançar amb aquest sistema, sense dependre de ningú extern. Això dóna un sentiment de pertinença, dignifica les persones amb pocs recursos." Per això ara han creat una eina digital que permet que tothom qui ho vulgui pugui gestionar la seva petita banca comunitària. Asseguren que l'economia del dia a dia és possible sense les grans entitats financeres.

Fa gairebé 10 anys que van néixer a Barcelona les primeres comunitats autofinançades, grups de persones que creen una petita banca per a ells mateixos. L’Associació de Comunitats d’Autofinançades es dedica a difondre aquest model, que fomenta l’estalvi i els crèdits al marge de la banca tradicional.

D’aquesta manera, persones que no podrien accedir a crèdits de petites quantitats o que ho tindrien complicat amb les grans entitats bancàries, tenen assegurat un préstec. De fet, la idea de crear grups d’estalvi es va importar el 2004 de comunitats rurals de Veneçuela. Per això, els primers grups que van sorgir a Catalunya estaven formats per immigrants, sobretot de Sudamèrica, el nord d’Àfrica i Àsia. El coordinador de l’Associació de Comunitats Autofinançades, Roger Fonts, assegura que és “perquè ja coneixien la metodologia de funcionament i s’hi adapten més fàcilment”. Afegeix, però, que la crisi ha fet que moltes persones autòctones hagin adaptat aquest sistema d’estalvi.

L’element central: la confiança

Els grups es formen amb persones a les quals se’ls fa la màxima confiança. Els grups solen ser de 10 persones. De fet, les reunions es fan a casa d’algun dels membres, la caixa de seguretat on es desen els diners comuns se la queda un altra persona i la clau que l’obre i la tanca se l’emporta una altra.

Aquest fet, segons l’associació genera molts beneficis socials més enllà dels econòmics. Segons una enquesta als membres de les comunitats que hi ha a l’Estat, pel 60% dels participants la principal xarxa social o l’única que tenen és la de la comunitat d’estalvi. Això es tradueix en suport mutu i enfortir lligams. El resultat és que les persones que estan en perill d’exclusió social es poden autofinançar, i això, diu l’associació, “dignifica les persones amb pocs recursos”.

Crèdits de quantitats baixes

Els principals beneficiats d’aquestes comunitats són aquells que estan en risc de pobresa o d’exclusió social. Per això la quantitat mitjana dels crèdits que es demanen és de 400 euros. Solen servir per cobrir imprevistos del dia a dia, però hi ha grups que manegen més capital i fins i tot poden contribuir a grans projectes, com ara obrir un negoci. És el cas de l’Artur Calvet, del grup d’estalvi anomenat Cafetal, que ja fa anys que funciona i que a més d’ajudar-lo a estalviar, li ha fet un préstec per obrir una llibreria a Nou Barris.

Morositat sota mínims

Una de les principals diferències de les CAF amb la banca tradicional és que la morositat és molt baixa, perquè els grups es basen en la confiança. “No és el mateix demanar diners a un grup conegut que a una entitat bancària. Per això hem estimat que la morositat a les comunitats està entre un 1 i un 2%”, assegura Fonts. De fet, les mateixes comunitats decideixen si concedeixen o no el crèdit, que solen tenir un interès del 0,5 o l’1% mensual.

Els beneficiaris es multipliquen

A Catalunya actualment hi ha 35 grups d’estalvi, i això vol dir que hi ha prop de 700 persones que en formen part d’algun i 1.500 que se’n beneficien indirectament. A la resta de l’Estat hi ha 65 comunitats amb 3.000 beneficiaris indirectes. A més, la majoria dels grups s’allarguen en el temps. La tasca de l’Associació de Comunitats Autofinançades es basa en difondre aquesta metodologia.

El coordinador de l’associació explica que des de l’entitat assisteixen a les primeres reunions dels nous grups i en fan un tutelatge. Tot i així, remarca que “no entren en el tema dels diners, sinó que reforcen la idea que els grups són democràtics i les decisions les prenen ells mateixos.” En els grups, de fet, cada persona té un vot en cada decisió independentment de la quantitat de diners que s’hagi aportat.

També per a PIMES i emprenedors

Ara, però, estudien aplicar aquesta metodologia d’estalvi i inversió a petites i mitjanes empreses o emprenendors, perquè “aquest concepte d’ajuntar persones i donar crèdits es pot aplicar a altres àmbits, i adaptar-lo a altres tipus de necessitats”, diu Roger Fonts. “Cal recordar que les CAF són una innovació social del tercer món que s’ha importat a l’anomenat primer món per a la gent en risc d’exclusió social d’Europa, però pot servir en altres contextos.”