Aquesta combinació ha fet que “el gruix de la facturació s’hagi concentrat durant els nou dies de pont“, segons explica Albert Deulofeu, president de la Fira de Santa Llúcia. Aquest context ha servit per celebrar amb millors sensacions que altres anys l’edició número 230 de la fira, des que va obrir portes a la plaça de la Catedral un llunyà 1786. En aquest sentit, segons Deulofeu, la Fira de Santa Llúcia “no ha estat mai en perill, tot el contrari. Som la fira de temàtica nadalenca més antiga d’Europa, i això ens converteix en un referent al país“. Enguany hi han hagut 287 parades, alguna més que uns anys enrere, i on s’han pogut trobar els productes típics del Nadal: elements per a l’elaboració d’un pessebre o altres guarniments, verds i vegetacions, artesania o simbombes.
Un origen ben documentat
A diferència d’altres esdeveniments, la Fira de Santa Llúcia sí que té un origen clarament documentat. I la prova la trobem en un document personal de Rafael Amat, un escriptor català conegut amb el sobrenom de Baró de Maldà, que en un dietari va relatar: “Dia 13 de desembre, Santa Llúcia Verge i Màrtir. Hi hagué festa dins de la Catedral, en la capella i altar a on es venera la imatge de Santa Llúcia, amb alguna relíquia; i fora els claustres, amb fira al davant en son carrer, moltes casetes de pessebre […], figures de fang i cartó primoroses, imatges de sants i pastors, bous i mules i altres bèsties, que porten prou empentes de gent en tal carrer […]. I dintre de la seu per oir missa de gent i encomanar-se a la gloriosa Santa perquè els conservi la vista i la claredat.” 230 anys després, queda també ben documentat que la fira de 2016 tanca portes, i que la propera obrirà, religiosament, el novembre de l’any vinent.
