El gener del 2017 es va començar a aplicar el Reial decret del govern espanyol que estableix un mecanisme perquè els bancs tornin les clàusules terra als clients dels bancs afectats. Aquest mecanisme es va adoptar després d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra la clàusula terra. D’aquesta manera es volia que els clients dels bancs recuperessin els diners sense haver de recórrer als jutjats, que haurien quedat col·lapsats.
Passats uns mesos, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i els usuaris denuncien que les entitats no estan complint. La coordinadora d’AICEC-ADICAE, Isabel Pons, explica que “ens trobem amb tantes irregularitats que no entenem com no hi ha actuacions més contundents de cara a les entitats. Totes les persones que no han aconseguit una proposta favorable o que no és correcta tenen dret a anar a un procés judicial. Des de l’associació ho tenim clar i començarem a fer reunions sobre com plantejarem els processos judicials”.
A més, hi ha una altra clàusula que pot portar més casos als jutjats. Es tracta de la clàusula sobre les despeses del contracte hipotecari. Una sentència del Tribunal Suprem de finals del 2015 establia, per a un cas concret, que la clàusula era abusiva per ser massa àmplia (feia referència a moltes despeses) i perquè determinava que els clients havien d’assumir tots aquests costos. Des les associacions també volen portar demandes col·lectives sobre aquest cas als tribunals, tot i que falta que l’Administració o alguna instància judicial especifiqui quines despeses han de pagar els clients de les entitats i quines els mateixos bancs. Segons Paz Cano, la vocal de la comissió normativa de l’ICAB, “el Suprem va declarar nul·la una clàusula però no va donar les quantitats perquè no se li va demanar. No s’ha pronunciat sobre les quantitats que es poden reclamar”.
