L’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE) ha elevat de 68 a 90 els edificis del barri afectats per processos que poden comportar l’expulsió del veïnat. Segons l’entitat, la xifra afecta més de 3.000 persones i representa un augment de 22 casos en només cinc mesos. Les noves dades formen part de l’estudi que es va iniciar fa gairebé tres anys arran de la lluita de la Casa Orsola. Inicialment s’havien identificat 44 edificis de propietat vertical en aquesta situació. Aquest gener la xifra havia augmentat fins als 68 blocs i ara s’eleva fins als 90, segons les dades presentades per l’AVVEE. Els veïns exigeixen multes més altes de la llei d’habitatge per infraccions de llicències i critica que l’Ajuntament hagi renunciat, diuen, als expedients.
“Ens queixem de morir d’èxit però ho estem provocant“, assegura el Xavier Riu de l’AVVEE, que critica l’aposta de l’Ajuntament per grans esdeveniments com la visita del papa o el Grand Départ. Tot això mentre assegura que “hi ha més de 3.000 persones amb l’ai al cor”.
“Només la punta de l’iceberg”
L’associació considera que aquestes dades són només “la punta de l’iceberg” de la crisi de l’habitatge que viu el barri i alerta que la situació podria ser encara més extensa. Recorda que al barri hi ha prop de 860 edificis de propietat vertical, una tipologia molt atractiva per als fons d’inversió i operadors immobiliaris interessats a impulsar colivings, lloguers de temporada o lloguer d’habitacions. Al febrer, l’associació ja advertia que hi havia centenars d’edificis en risc i qualificava el fenomen de “taca d’oli” que s’estén pel barri.
L’associació assenyala directament l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat com a responsables per no haver frenat aquests processos. En concret, critica que els expedients sancionadors oberts durant el mandat anterior en aplicació de la Llei del dret a l’habitatge hagin caducat sense resolució i assegura que no s’han impulsat de nous. Segons l’AVVEE, el consistori ha optat per obrir alguns expedients vinculats a la normativa urbanística per irregularitats en les obres, unes sancions que considera insuficients per dissuadir operacions immobiliàries amb beneficis econòmics elevats.
L’entitat sosté que la legislació permetria imposar multes més elevades en aquells casos en què s’hagi intentat evitar l’obligació de destinar el 30 % de l’habitatge a preu assequible.
Crítiques pels desnonaments
Durant la presentació de les dades, l’associació també ha denunciat l’actuació de les administracions en alguns processos de desnonament. Com a exemple, ha citat el cas de l’Olalla, una veïna i els seus tres fills menors d’edat, un desnonament que, segons l’entitat, es va executar amb un ampli dispositiu policial sense que prèviament s’hagués exigit al propietari oferir una alternativa residencial.
L’AVVEE considera que les administracions no només no aconsegueixen fer complir la legislació vigent en matèria d’habitatge, sinó que acaben destinant recursos públics a facilitar aquest model immobiliari.
Campanya per mantenir el veïnat al barri
Davant aquesta situació, l’associació ha reafirmat la voluntat de continuar impulsant una campanya conjunta amb altres col·lectius perquè els residents puguin continuar vivint al barri. A la roda de premsa hi han participat representants de l’AVVEE, veïns afectats, el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. L’entitat també ha posat el focus en diversos propietaris i fons d’inversió amb presència al barri, entre els quals ha citat New Amsterdam Developers (NAD), Vandor i Finques Gallardo, com a exemples dels processos que denuncien.
