Albert Vinyals: “El neuromàrqueting fa que actuem com la majoria de mamífers”

El perfum d’una botiga, el tacte d’un teixit, la música relaxant… Amb el neuromàrqueting, les marques juguen amb els nostres sentits i sensacions per influir en l’experiència comercial i, per extensió, en la decisió final de comprar. Per a molts, l’arribada de Nadal és sinònim de consumisme però, com ens impacten neuronalment, per exemple, els colors?

“Tot està mil·limetrat”

L’Albert Vinyals és expert en psicologia del consum i autor del llibre Consumidor tarat. Ell explica que les marques inverteixen bona part del seu pressupost a generar tot tipus d’impactes publicitaris: “Tot està mil·limetrat. Són estratègies per fer que responguem molt més ràpidament i, sobretot, d’una manera molt menys premeditada”.

L’expert afegeix: “Des de jugar amb l’olfacte, el so, els ritmes, les olors, els tactes, la distribució… en definitiva, tot tipus de mecanismes que ens fan alliberar oxitocines i endorfines per pur plaer i que fan més fàcil que acabem comprant de manera impulsiva“.

La paleta de colors, una tècnica infal·lible

Vinyals assegura que els colors ens condicionen moltíssim. Els càlids ens exciten mentre que els freds ens relaxen. “Va molt per tendències i sectors, però tota la gamma cromàtica comunica. Un color pot denotar més luxe, més light, més saludable, més ecològic… Per exemple, hi ha productes foscos amb una franja daurada o platejada per donar una aura luxosa”.

Diu que la tècnica fa que els consumidors “anem al nostre cervell més primitiu i responguem com ho farien la majoria de mamífers; és a dir, connectant-hi molt més emocionalment a través d’instints i sentiments”.

2.400 impactes publicitaris cada dia

L’Albert Vinyals també explica que, de mitjana, cada dia rebem uns 2.400 impactes publicitaris entre inputs directes i indirectes. Diu que actualment la gent ja coneix uns 10.000 conceptes comercials, que és equivalent a parlar uns 10 idiomes. “No te n’adones, però resulta que han fet servir uns determinats colors, una determinada música i unes olors, i tu t’imagines que aquell producte té molta més qualitat de la que tindria i acabes pagant 5.000 euros per una bossa”.

I en això, continua, tot compta: “Fins i tot per als productes que estan a baix hi ha un públic, que és el públic infantil, que són els reis de la impulsivitat”. I apunta que aquests productes normalment estan 30 graus per sota de l’alçada mitjana, cap als 1,50 o 1,60 metres.

L’antídot, aturar-se i reflexionar

Per no evitar caure en aquestes trampes, l’expert aposta per aturar-se uns instants i reflexionar. Explica que la societat del consum intenta evitar precisament això, la reflexió, el deixar passar temps entre l’impuls i la decisió de compra. “Si deixes passar aquest temps és el moment en què de vegades tu penses i dius: ‘Ostres, potser em sentiria ridícul comprant això, no?’”

I és en aquest moment que el consumidor haurà vençut l’impuls que l’hauria portat a comprar una cosa que no necessitava o, fins i tot, ni li agradava.