Agents immobiliaris i Sindicat de Llogaters mantenen les diferències a poques hores de la votació al Parlament de la proposició de llei que ha regular els preus del lloguer. La proposta té el suport d’Esquerra, els comuns i la CUP. Inicialment Junts per Catalunya també va votar-hi a favor, però després hi va presentar esmenes. En una entrevista al ‘bàsics’, l’alcaldessa Ada Colau va dir que “creu” que JxC ha rebut pressions del sector immobiliari.
La proposta preveu posar un topall al preu del lloguer. Això significaria que en els municipis de més de 20.000 habitants, com Barcelona, el preu no podrà ser superior al contracte de lloguer anterior, encara que hagi canviat l’inquilí o bé si supera el preu dels pisos que hi ha al voltant, el propietari l’haurà d’abaixar tenint en compte l’índex de referència de la zona.
D’aquesta manera, segons el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomares, s’eviten pujades de preus abusives i s’incentiven les baixades progressives. “Tu pots cobrar el lloguer d’un pis, però sense escanyar les famílies. Per això, cal un límit. Si tenim un salari mínim, calen lloguers màxims”, assegura Palomera.
El sindicat té el suport de 4.000 entitats socials, però l’oposició dels agents immobiliaris. “El problema és que hi ha una manca d’oferta de lloguer i per això hi ha hagut aquest encariment dels preus”, assegura la portaveu del col·lectiu d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), Montserrat Junyent.
Puja un 33 % el preu en quatre anys
Segons dades de l’Institut d’Estadística, els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona han augmentat un 33 %. Si el 2015, la mitjana a Barcelona era de 735 euros al mes, amb quatre anys, ha pujat fins als 979. També hi ha hagut un increment a Catalunya, però la mitjana de lloguer és més baixa: de 557 euros al mes se n’ha passat als 735.
Pels agents immobiliaris, la llei pretén traslladar el problema de la falta d’habitatge públic als petits propietaris. “És una opció legítima treure rendiment del teu patrimoni. Una altra cosa és que l’Administració ha de procurar que es pugui accedir a l’habitatge”, assegura Junyent. De la seva banda, Palomares ho rebutja ja que considera que “no es pot carregar la ineficàcia de l’administració pública a les famílies que ja han assumit pujades brutals” dels preus.
