En el moment de fer la declaració de la renda hi ha informació bàsica i consells que sempre va bé recordar. En fem un repàs amb l’ajuda de Jordi Martínez Llorente, director d’Educació Financera de l’Institut d’Estudis Financers.
1. Dates de la campanya de la renda 2025
- 8 d’abril del 2026. A partir d’aquest dia, ja es pot accedir a l’esborrany i presentar la declaració per internet, a través de Renda Web.
- 29 d’abril del 2026. Es pot començar a demanar cita prèvia perquè t’ajudin a fer la declaració per via telefònica (les trucades es faran a partir del 6 de maig). El dia que toqui caldrà tenir a punt tota la documentació. L’Agència Tributària trucarà des del número 810 520 052.
- 29 de maig del 2026. Es pot començar a demanar cita perquè t’ajudin a fer la declaració de manera presencial a les oficines de l’Agència Tributària. Les trobades començaran l’1 de juny i caldrà portar-hi aquesta documentació.
- 25 de juny del 2026. Últim dia per presentar la renda si surt a pagar i se’n vol domiciliar el pagament.
- 30 de juny del 2026. Tothom ha d’haver presentat la declaració de la renda. S’acaba la campanya.
2. Com puc demanar cita prèvia?
Per demanar cita prèvia per a una atenció telefònica o presencial, els canals habilitats són:
- Per internet. Amb NIF/NIE o amb Cl@ve, referència, DNI electrònic o certificat electrònic.
- Per telèfon. Amb atenció personal 91 553 00 71 de dilluns a divendres, de 9 a 19 h. I amb atenció automàtica al 91 535 73 26.
- A través de l’app de l’Agència Tributària.
3. Servei telefònic per a dubtes sobre l’IRPF
Per preguntar dubtes sobre l’IRPF, es pot trucar al 91 554 87 70. L’atenció és de dilluns a divendres, de 9 a 19 h. També hi ha un assistent virtual que pot ajudar a resoldre dubtes sobre l’IRPF.
4. Qui ha de presentar la declaració?
Jordi Martínez Llorente recorda que hi ha diferents col·lectius que estan obligats a fer aquest tràmit, en funció dels ingressos i de la quantitat de pagadors que es tinguin. Són els que compleixin les següents condicions:
- Guanyar més de 22.000 euros bruts l’any amb només un pagador.
- Tenir dos o més pagadors —també s’hi inclou l’atur— sempre que els ingressos totals superin els 15.876 euros, que és el salari mínim interprofessional, i que el segon pagador i posteriors sumin més 1.500 euros.
- Ser autònom, independentment dels ingressos i del nombre de pagadors.
- Rebre l’ingrés mínim vital, encara que no es tinguin altres ingressos.
- El pagament del lloguer, en determinats casos.
- Complir amb altres condicions relacionades amb la possessió d’immobles, lloguers o altres rendiments que s’especifiquen en aquest enllaç.
5. Què desgrava?
L’expert recorda que hi ha diversos aspectes que desgraven i que, per tant, ens fan pagar menys (o cobrar més) a la declaració de la renda:
- Qualsevol donació a una ONG o fundació desgrava un 80 % fins a 250 euros, i a partir d’aleshores, un 40 %.
- Les quotes sindicals i col·legials són despeses deduïbles.
- També hi ha deduccions si has fet obres per millorar l’eficiència energètica a casa o si has comprat un vehicle elèctric.
- Existeix la deducció de fins a 1.200 euros per cada fill de menys de tres anys per a mares treballadores.
- La hipoteca de l’habitatge habitual desgrava sempre que fos comprat abans del 2013.
A banda, al tram autonòmic català hi ha altres deduccions que es poden consultar, aquí.
6. Què no desgrava?
D’entre les despeses que més s’acostuma a pensar (erròniament) que desgraven, en destaquen tres:
- La sanitat privada, tampoc els dentistes.
- L’assegurança del cotxe.
- La hipoteca ni les amortitzacions si la compra s’ha fet després del 2013.
7. S’han de declarar els cobraments amb Bizum?
Els que es fan entre particulars, no. Però sí que s’han de declarar si ets un empresari o professional i t’estan pagant per un servei o qüestió professional. De fet, sempre que hagis rebut el Bizum per activitats laborals o lucratives. Aquí trobaràs la nota sobre aquesta qüestió que va fer el Ministeri d’Hisenda al desembre.
8. Diferències entre desgravar, reduir i deduir
Són conceptes que alleugereixen la càrrega fiscal, però tenen matisos diferents:
- Reducció: es resta l’import de la base imposable. És a dir, dels ingressos sobre els quals es calculen els impostos, que serien el salari i la resta d’ingressos obtinguts. D’aquesta manera, si compten menys ingressos, pagaràs menys impostos. Redueixen la base imposable, per exemple, les aportacions a plans de pensions.
- Deducció (o desgravació, en llenguatge habitual): en aquest cas l’import es resta, no dels ingressos, sinó del que et tocaria pagar un cop calculat l’impost. Exemples de deduccions són els mencionats en el punt 5.
La diferència, per tant, és important: reduir la base imposable fa més petita la quantitat sobre la qual es calcula l’impost, mentre que una deducció s’aplica després de calcular l’impost i, per tant, es resta al final.
9. Errors més comuns
I finalment, Martínez Llorente apunta alguns dels errors comuns que es produeixen durant el procés:
- Confirmar l’esborrany sense revisar-lo.
- Oblidar-se de declarar les ajudes, com ara el bo cultural o el bo de lloguer.
- Duplicar deduccions familiars quan es fa la declaració per separat.
- No tenir en compte les deduccions del tram autonòmic, com ara la de naixement o la de viudetat, que són de 150 euros i suposen també una ajuda.
