Què està passant amb els autònoms i les seves quotes mensuals?

Qui no és autònom —o no té ningú proper que ho sigui— pot ser aquests dies s’està preguntant què passa amb aquest col·lectiu. Fa una setmana el Govern espanyol va fer una proposta d’increment de quotes que va provocar tant de rebuig que ha fet recular la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz. Arran d’això, l’ambient s’ha tornat a encalmar, però, què és exactament el que passa? Expliquem les claus del conflicte amb PIMEC Autònoms i l’Associació d’Autònoms de Catalunya.

1- L’origen: ja no poden escollir la quota i la cotització

Fins fa tres anys els autònoms podien escollir entre diferents quotes per pagar. Com més baixa era la quota, menys cotitzaven i, per tant, més baixes eren les prestacions que podien rebre. La presidenta de l’Associació Autònoms de Catalunya, Marta Sánchez Ugart, explica que sempre “havien cotitzat per la base que ells escollien, pagaven en relació amb aquella base i després tenien les cobertures de jubilació i de baixa per malaltia proporcional al que havien escollit”. Fa tres anys, però, això va canviar.

2- Han de cotitzar pels rendiments nets reals

El 2023 va començar una reforma que preveu que les cotitzacions dels autònoms vagin segons els rendiments reals que tinguin. L’objectiu és apujar les prestacions perquè “si cotitzes més, el dia que et poses malalt la teva prestació és més alta”, explica la presidenta de PIMEC Autònoms, Elisabeth Bach. “És important fer aquesta pedagogia, que a mesura que el negoci va millor també pensem a cotitzar més”, prossegueix, “perquè abans ens trobàvem que la gent arribava a jubilar-se havent pagat sempre la mínima i això generava pensions molt petites“.

3- Increments elevats i sense consens

La reforma s’havia d’executar en nou anys, amb revisions cada tres. El 2026, per tant, toca revisar les taules pactades el 2023 i la sorpresa va ser que la ministra del ram va presentar uns increments que no s’esperaven. Anaven dels 11 als 206 euros mensuals —amb pujades també per als autònoms que menys ingressen. I s’havien presentat sense consultar el sector, ni haver valorat els tres primers anys de canvi. “Hi ha moltes errades a l’hora del fer el càlcul perquè no s’han tingut en compte totes les casuístiques dels autònoms”, diu Sánchez Ugart. I Elisabeth Bach afegeix: “Tenim un sistema que ara ens força a millorar aquestes cotitzacions per tenir millor prestacions, però aquest forçar-nos no pot condicionar la bona marxa del negoci“.

4- Reculada de la ministra

El rebuig de la primera proposta ha fet recular la ministra del ram, que ara proposa congelar les cotitzacions dels autònoms amb rendiments nets inferiors als 1.166 euros. La resta els deixa amb increments d’entre tres i 15 euros mensuals.

“Pensem que això vol donar temps per parlar amb les entitats representatives d’autònoms i els partits polítics per trobar punts de consens per tirar endavant la reforma, però no d’una manera tan agressiva”, diuen des de PIMEC.

5- Pagar, sí. Però rebre, també

A més, tant PIMEC Autònoms com Autcat troben a faltar contraprestacions a l’encariment de les quotes. “Que no només hi hagi més deures, sinó que els autònoms també tinguin més drets i tinguin prestacions assimilades al treballador per compte aliena”, diuen des de l’Associació d’Autònoms de Catalunya. De fet, denuncien afany recaptatori.

6- Quines equiparacions reclamen?

Els representants dels autònoms insisteixen que cal equiparar amb la població assalariada no només deures, sinó també drets com aquests:

• Prestació per cessament: l’equivalent a la prestació d’atur és una ajuda molt difícil d’aconseguir per a un autònom. Es deneguen el 60 % de les sol·licituds “perquè no tenen pèrdues” i això enutja el sector. “Si jo estic guanyant 500 euros al mes amb una botiga i treballant 14 hores diàries tinc suficients arguments per tancar. No he d’estar en negatiu”, diu Sánchez Ugart. I insisteix: “El que guanya l’autònom és el seu sou, és el que li dona de menjar i si està en negatiu vol dir que aquest senyor o aquesta senyora no està menjant”. Que es deneguin perquè no hi ha pèrdues, diu, “no té sentit”.
• Prestació per a majors de 52 anys: demanen que si algú que ha de tancar la seva botiga perquè realment no li funciona, i no té res, pugui accedir a aquesta prestació.
• Baixes per malaltia: quan es posen malalts poden rebre una prestació, “però d’aquesta prestació hem de pagar igualment la quota d’autònoms durant els dos primers mesos”, lamenta Elisabeth Pach. “Això fa molt difícil que aquesta prestació realment ajudi la persona a mantenir el negoci i a subsistir mentre no factura”.
• Pluriactivitat: expliquen que quan una persona al règim general té dues activitats (dues feines) i en una està a la base màxima, a l’altra no ha de cotitzar perquè ja està cotitzant per base màxima. “Amb l’autònom això no passa. Si té un règim general, a base màxima i després per compte pròpia fa la seva activitat com a freelance, com a professional o el que vulgui ha de tornar a cotitzar“.

7- En espera del diàleg

A falta de saber com evoluciona la qüestió —i quant pagaran finalment a partir del 2026— totes dues entitats celebren que la primera proposta d’actualització de taules s’hagi aturat. Ara esperen que s’obri un debat i un diàleg per seguir avançant amb consens i acabar de determinar com continua implantant-se la reforma que va engegar ara fa tres anys.