A Barcelona hi ha 824 habitatges que són propietat de la Sareb i 255 d’aquests pisos tenen una ordre de desnonament. Són dades que ha donat a conèixer aquest dilluns el govern municipal, que afirma que els Serveis Socials de l’Ajuntament estan fent el seguiment de les famílies afectades. Pel que fa a la resta de pisos, i segons les dades facilitades per la Sareb, hi ha 154 habitatges que estan buits i en 249 hi viuen famílies amb contracte de lloguer. De tots aquests pisos, 200 van ser cedits a l’Ajuntament de Barcelona, després de l’acord al qual es va arribar amb la Sareb l’any 2015.

Reunió amb la Sareb

La regidora d’habitatge, Lucía Martín s’ha reunit aquest dilluns amb els responsables de la Sareb. Es tracta de la primera trobada que celebra el consistori amb aquest operador público-privat després que l’estat espanyol hagi adquirit la majoria d’accions.

Martín ha reclamat que tots els pisos que estiguin buits “passin a ser de gestió pública perquè els pugui afegir a la borsa d’habitatge públic disponible”. Sobre les famílies en procés de desnonament es tracta de casos que estan en seguiment a través de serveis socials. La regidora ha afirmat que “la Sareb, com a gran tenidor, ha de complir amb la llei d’emergència habitacional i regularitzar, el més aviat possible, aquestes situacions i oferir contractes de lloguer social a aquestes famílies”. L’Ajuntament té 23 expedients sancionadors oberts a la Sareb, la majoria per  mantenir l’habitatge buit o ocupat i en mal estat. Pel que fa a les sancions cobrades, ja han liquidat 318.000 euros. 

Les entitats reclamen que els pisos siguin públics

La Sareb es va crear l’any 2012 per adquirir els actius de les entitats financeres amb problemes de liquiditat arran de la crisi i, d’aquesta manera, poder-les sanejar. El conegut com a banc dolent es va quedar molts dels habitatges de la bombolla immobiliària, i el deute generat el va assumir l’Estat. Les entitats socials denuncien que si el deute de la Sareb és públic, també ho haurien de ser els pisos que té i, per això, reclamen que els habitatges passin a formar part del parc públic de lloguer.

Actualment, a Barcelona hi ha 634 famílies que estan en espera que se’ls adjudiqui un pis de la Mesa d’Emergència. 49 d’aquestes, viuen temporalment en habitatges d’ús turístic.