La Cambra de Comerç de Barcelona té clar que per resoldre el problema de l’habitatge cal, d’entrada, incrementar-ne l’oferta. Per això planteja 20 mesures que haurien de fer créixer el parc de pisos disponibles, especialment, a l’àrea de Barcelona. L’objectiu, diu, és garantir l’accés a un habitatge digne per al conjunt de la ciutadania en un moment en què això ja és un dels principals reptes socials i econòmics del país.
Les mesures plantejades són les següents:
- Reduir els terminis de concessió de llicències a allò establert per la llei, de manera que els ajuntaments triguin menys temps a donar els permisos per construir, rehabilitar o reformar habitatges.
- Reformar la Llei del sòl per agilitzar, per exemple, modificacions de planejament i sigui més ràpid adaptar un terreny o edifici a usos residencials.
- Facilitar els canvis d’ús, com ara d’oficines i locals buits a habitatge, i ampliar les comunicacions prèvies.
- Densificar els àmbits regulats com a 20a/10, de manera que es puguin dividir cases unifamiliars per plantes amb habitatges independents.
- Promoure la construcció industrialitzada per reduir terminis i millorar la sostenibilitat.
- Garantir l’estabilitat de les polítiques d’habitatge a llarg termini, independentment dels canvis de govern.
- Assegurar seguretat jurídica en el mercat del lloguer per evitar canvis constants.
- Assegurar seguretat jurídica en el mercat de venda, per evitar regulacions que desincentivin la inversió en promoció immobiliària.
- Revisar l’obligació del 30 % d’habitatge protegit a Barcelona per introduir-hi flexibilitat i incentius.
- Impulsar un pacte d’Estat per l’habitatge amb objectius i instruments estables a llarg termini.
- Reduir la fiscalitat en la construcció d’habitatge assequible.
- Incentivar fiscalment els inversors que posin habitatge en lloguer en zones tensionades.
- Facilitar l’accés al primer habitatge, especialment per a joves i rendes mitjanes i baixes.
- Ampliar línies de crèdit bonificat (ICO, ICF) per construir d’habitatge assequible.
- Augmentar la despesa pública en habitatge fins a aproximar-se als estàndards europeus.
- Crear finançament específic per a rehabilitació i conversió d’espais en habitatge.
- Garantir un equilibri entre habitatge lliure, assequible i social, amb implicació del sector privat.
- Impulsar mecanismes àgils de col·laboració publicoprivada, amb procediments simplificats.
- Permuta en concursos públics d’habitatge social per fer-los viables econòmicament.
- Professionalitzar la gestió del parc públic d’habitatge.
La Cambra també alerta que la complexitat administrativa, la fragmentació competencial i la durada dels procediments frenen la producció d’habitatge i per això creu que cal simplificar els tràmits urbanístics i ambientals. Proposen, de fet, avançar cap a models de finestreta única, expedients integrats i tramitació simultània d’informes, així com reforçar l’ús de comunicacions prèvies i declaracions responsables per a actuacions de baix impacte.
A banda, la Cambra de Barcelona ha creat l’Observatori de l’Habitatge per analitzar l’evolució d’aquesta emergència social, fer seguiment de les polítiques públiques i proposar noves mesures per fer-hi front.
