(ACN) Almenys 12 comunitats de propietaris ja han demanat l’ajut econòmic que atorga l’Ajuntament de Barcelona per prohibir o limitar que hi hagi pisos turístics a les finques. És la xifra registrada durant el primer mes des que els ajuts estan en vigor, segons dades confirmades a l’ACN per part del consistori.
Les subvencions —que cobreixen el 50 % de les despeses de la gestió— s’emmarquen en el conveni de col·laboració signat a tres bandes amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Rosa Mari Peris, assessora jurídica de la presidència de la Cambra, recomana incloure la prohibició en els estatuts per evitar molèsties als veïns. “Més val prevenir que curar”, afirma a l’ACN.
La línia d’ajuts econòmics es va posar en marxa el 27 de febrer i el termini per sol·licitar la subvenció és de sis mesos. Així, fins a finals d’estiu, i mentre no s’esgoti el pressupost, podran sumar-s’hi més comunitats. “És una xifra provisional a l’espera que vencin els sis mesos”, indiquen fonts municipals.
La subvenció cobreix el 50 % de les despeses derivades de la gestió amb un màxim de 1.500 euros en cas de modificació dels estatuts existents i un màxim de 2.500 euros en cas de creació de nous estatuts. Els destinataris són les comunitats de propietaris d’edificis d’habitatges situats a la ciutat de Barcelona i constituïts en règim de propietat horitzontal.
Com es prohibeix la instal·lació d’HUTs en una finca
Rosa Mari Peris assenyala que el primer pas per prohibir la instal·lació d’un habitatge d’ús turístic (HUT) en una finca és que la comunitat de propietaris tingui clar què és el que vol prohibir i, a partir d’aquí, instrumentalitzar-ho mitjançant uns estatuts.
El que s’ha de fer llavors, comenta, és convocar una junta i incloure en l’ordre del dia el punt per crear o modificar els estatuts per “prohibir la destinació d’aquests pisos, activitats turístiques o activitats econòmiques que vulnerin els drets de la comunitat”.
Per crear uns estatuts o modificar-los, és a dir, modificar el règim jurídic d’una comunitat, cal el quòrum de quatre cinquenes parts dels propietaris amb dret a vot que al seu torn representin les quatre cinquenes parts, és a dir, el 80 % del total de les quotes de participació.
Llavors, quan s’acaba la reunió, l’administrador ha d’enviar el contingut de l’acta per conducta “fefaent”, per exemple un burofax o un correu electrònic certificat. Si hi ha propietaris que no han acudit a la reunió, es dona un termini de 30 dies i, si no es manifesten per la mateixa via, els seus vots se sumen a la majoria. És el que s’anomena “acord diferit”.
Un punt important de tot el procediment, destaca Peris, és la inscripció en el registre de la propietat, perquè els estatuts tinguin la “fermesa” necessària. Si no es fa, els estatuts només vincularien els propietaris que han pres l’acord. “Necessitem que estiguin inscrits perquè tinguin eficàcia, no només davant de les persones que han pres l’acord, sinó davant dels futurs adquirents“, comenta.
No serveix per vetar HUTs ja existents
Peris aclareix que les comunitats poden modificar els estatuts per prohibir que s’instal·lin pisos turístics, però no per vetar aquells que ja existeixen. “Les normes, les lleis, les disposicions… no tenen mai efectes retroactius“, comenta. En aquest sentit, matisa que, si un propietari ja té una llicència de pis turístic i està explotant la seva propietat amb aquesta finalitat, no es pot impedir mitjançant un canvi en els estatuts. Així, Peris assenyala que la norma té efectes “a futur”, però no retroactius.
Malgrat l’anunci del govern de Jaume Collboni de revocar les llicències dels prop de 10.000 HUTs que hi ha a Barcelona a partir de finals del 2028, la professional de la Cambra de la Propietat Urbana aconsella igualment que les comunitats s’organitzin per prohibir-los a les seves finques.
“Més val prevenir que curar”, assegura, tot indicant que, si s’han de fer uns estatuts, val la pena incloure-ho. De fet, considera que la subvenció anunciada per l’Ajuntament encara té molt recorregut, ja que hi ha comunitats que potser no ho coneixen o no s’ho han plantejat perquè no s’hi han trobat mai.
“Hi ha moltes comunitats que no són conscients del que arriba a molestar, potser, un pis turístic”, indica. “Un pis turístic, per definició, és aquell que es lloga per menys de 31 dies. Per tant, cada dos per tres, hi ha un tràfec de gent, d’entrada, potser piquen els timbres… Parlo per experiència professional, no?”, reflexiona.
El cas del Bloc Tarragona, per exemple, ha suposat un calvari per als veïns que viuen de lloguer i han de conviure amb un nombre alt d’apartaments turístics. Un dels veïns, l’Enrique, explicava fa un any a l’ACN com “dia sí i dia no” es troben amb problemes com sorolls, festes o altres incidents, com ara que els turistes que s’allotgen en aquests pisos arribin borratxos de matinada, truquin a altres timbres o vomitin en espais comuns de l’edifici, com les escales o el celobert. “Un soroll, portada, crits… insuportable”, relatava llavors.
