(ACN/redacció) Un 10 % dels autònoms que van rebre ajuts durant la pandèmia han hagut de tornar-los a posteriori perquè no els han pogut justificar o no complien els requisits. Segons estima la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, cinc anys després del confinament uns 70.000 treballadors per compte propi s’han vist obligats a retornar uns 3.000 € de mitjana. Alguns col·lectius d’autònoms es preparen per acudir als jutjats perquè, diuen, la gestió va ser un “desgavell”.
Una mesura inèdita d’urgència
El Govern espanyol va aprovar el març del 2020 la prestació per cessament d’activitat als treballadors autònoms afectats per la declaració de l’estat d’alarma per la gestió de la pandèmia de covid-19. L’ajut era doble: d’una banda, es bonificaven les quotes dels autònoms i, de l’altra, es donava un ajut directe per compensar el tancament del negoci. En total es van concedir ajuts a 1,48 milions de professionals per 3.741 milions a tot l’estat.
En un informe emès a finals del 2023, el Tribunal de Comptes va assegurar que la mesura presa per l’executiu estatal va ser “eficaç” però “ineficient” per les incidències i incompliments detectats. Llavors, les mútues van accelerar el procés de revisió amb milers d’autònoms que rebien cartes i correus. De fet, encara hi ha alguns treballadors afectats que continuen rebent els avisos, tot i que el termini de revisió dels ajuts establert a la normativa era de quatre anys.
Els instal·ladors, en peu de guerra
Els instal·ladors són un dels col·lectius més afectats per aquesta situació. De mitjana, els han reclamat entre 4.000 i 6.000 € i asseguren que han rebut les comunicacions amb “comptagotes”.
Els instal·ladors denuncien que la normativa era difícil d’interpretar per a un sector com el seu, en el qual hi havia treballadors que es van considerar essencials i d’altres que no. A més, els representants dels instal·ladors lamenten que els requisits de les bases es canviessin diverses vegades i asseguren que els ha “costat molt” justificar els pagaments. El col·lectiu busca ara mobilitzar el màxim de denúncies possibles per elevar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.
