El port de Barcelona té més de 1.000 hectàrees i 23 km de moll. És un espai de gran envergadura amb molta activitat econòmica, però també amb moltes curiositats que no tothom coneix. Aquestes són 10 de les seves singularitats, unes de caire més històric i altres d’accent més econòmic.
1- Hi passa el 90 % del cafè de la península
Quan prenem un cafè a l’Eixample podem donar per fet que el producte ha entrat pel port de Barcelona, però pocs sabem que si el cafè el fem a Lisboa, Madrid, Sevilla i Saragossa, segurament també. Això és perquè és l’únic enclavament marítim mediterrani amb certificació com a port entregable per a les borses de Nova York i Londres. Una certificació que destaca la qualitat dels espais i condicions per a l’emmagatzematge del producte.
2- Vincle mètric amb el Paral·lel i la Meridiana
La torre del Rellotge del moll de Pescadors —creada el 1772— no només va ser el primer far de la ciutat, sinó que també és el punt exacte on confluirien les avingudes del Paral·lel i Meridiana. La dècada del 1790, la torre va servir al geodèsic francès Pierre Méchain per fer les mesures per calcular la longitud del meridià entre Dunkerque i Barcelona, i determinar la mesura bàsica del sistema decimal: el metre.
La seva ubicació coincideix amb la intersecció entre el paral·lel 41º22’34 “N i el Meridià de París, i això ho va aprofitar més tard Ildefons Cerdà per dissenyar les avingudes del Paral·lel i Meridiana —que reben el seu nom en coincidir amb aquestes línies.
3- Control de 12 fars
Tots els fars, balises i boies de la xarxa litoral, des de Vilanova fins a França, estan sota la tutela del port de Barcelona. Són un total de 12 i en destaquen:
- El far de Sant Sebastià perquè és el far europeu de més abast lumínic: 32 milles
- El far del Cap de Creus perquè és el més oriental de la península
- El far del Llobregat perquè és el més antic de Catalunya en actiu
Val a dir que la majoria dels fars que gestiona van ser construïts durant el regnat d’Isabel II, entre el 1852 i el 1868.
4- Refugi de falcons
Les gavines són l’ocell més associat al litoral barceloní, però el port de Barcelona també és refugi per a aus no tan comunes com el falcó pelegrí. Els penya-segats de Montjuïc i edificis com les sitges del moll de Contradic o la torre de Jaume I del moll Barcelona s’han convertit en punts de nidificació estables per a aquestes aus de presa. Aquests animals estan recuperant la seva presència a Barcelona i ajuden a modular la població de coloms de la ciutat.
5- Més de 40.000 treballadors
És la infraestructura econòmica més gran de Catalunya. Hi treballen més de 40.000 persones, entre mariners, estibadors, transportistes o altres professions de les més de 500 empreses que formen el seu ecosistema. També es calcula que en genera 238.000 treballs indirectes.
6- Torres estratègiques durant la guerra
Les torres del telefèric del port es van convertir en un punt estratègic durant la Guerra Civil. En aquest període, el transbordador aeri va ser tancat, els cables retirats i les torres de Sant Sebastià —a la Barceloneta— i la de Jaume I —al moll de Barcelona— es van convertir en un lloc clau per a la defensa del port.
7- Tres tipus de pesca
Al port de Barcelona té una flota pesquera de 20 barques que fan tres tipus de pesca:
- Arrossegament (nou embarcacions): és la que utilitza una xarxa llastrada que opera en el fons de la mar. D’entre les espècies capturades destaquen la gamba vermella, l’escamarlà, els polps, les maires o els raps.
- Encerclament (nou embarcacions): en aquest cas, se surt de nit. S’utilitza una gran xarxa que sura i es tanca evitant que en surtin els peixos. Així es pesca, sobretot, peix blau.
- Tresmall (dues embarcacions): és la modalitat més artesanal. Es fa una xarxa formada per malles de manera que el peix pot passar pels forats grans de la primera, però queda atrapat a la del mig (la més fina). Permet capturar espècies com llobarros, llises, molls, sèpies i llagostes.
8- Un terç, al Prat
La infraestructura del port de Barcelona es troba entre dos municipis. No és exclusivament en terrenys barcelonins. Estrictament, té un 64 % de la seva superfície en el terme municipal de Barcelona, i el 36 % restant es troba el terme municipal del Prat de Llobregat.
9- L’únic amb tres amples de via
Al port de Barcelona hi conviuen tres amples de via de ferrocarril:
- Ample ibèric: les vies fan 1.668 mm (o el que és el mateix, 1,668 metres). És la mida que impera a la gran majoria de la xarxa ferroviària a Espanya.
- Ample mètric: és la considerada via estreta, que fa 1.000 mm (un metre). Són les vies que utilitzen els trens dels FGC que connecten el port amb les mines de sal i potassa de Sallent i amb la fàbrica de Seat i Cupra a Martorell.
- Ample internacional: anomenat també estàndard. En aquest cas les vies fan 1.435 mm.
És l’únic port de l’estat espanyol que connecta amb ample internacional i això permet que surtin trens cap moltes destinacions europees.
10- Biodiversitat al port de Barcelona
Pot no semblar-ho, però el port de Barcelona és un ecosistema marí molt divers i poc conegut. S’hi ha detectat fins a 700 espècies aquàtiques, incloent cavalls de mar, sípies, meros, orades, peixos ballesta, nudibranquis, rajades, espirògrafs, pops, esponges, ascidis, ulves, estrelles de mar, eriçons, anguiles, còdiums i gorgònies.
