Quina és la relació entre l’art i la creativitat? Un artista ha de ser creatiu per força? En aquest nou episodi de ‘Disruptia’, el pòdcast de creativitat de betevé i Eada, reivindiquem la pintura com a eina per desenvolupar el pensament creatiu, En la pintura, passa com en l’escriptura, per pintar no només s’ha de dominar la tècnica. És com algú que sap gramàtica i ortografia però no per això és escriptor, explica Franc Ponti, professor de neurocreativitat d’Eada. “De petits, tots dibuixem però quan ens convertim en adults, el nostre cervell experimenta canvis i les estructures més imaginatives deixen en part pas a estructures més cognitives”. Pintar és una bona manera de desenvolupar el pensament creatiu, és una forma de deixar-se anar, de perdre la por a equivocar-se, i trobar una forma d’expressió genuïna i personal.

Pintar és una bona manera de desenvolupar el pensament creatiu i de perdre la por a equivocar-se
Franc Ponti, professor de neurocreativitat d’Eada

Daniel Berdala, pintor barceloní i artista plàstic, és el fundador d’El Gimnàs de les Arts, situat al carrer d’Aragó, a la Dreta de l’Eixample. “És el meu taller, però també és on ve la gent que vol aprendre a desenvolupar un pensament creatiu a través dels colors i de la pintura. Intento que facin servir els colors i l’abstracció com a llenguatge”. A les sessions de treball per les empreses, els participants s’alliberen de càrregues i expressen les seves idees i pensaments a través dels colors i deixant anar les emocions. Com l’estrès. “Un dia, un treballador d’una empresa de màrqueting telefònic va pintar un quadre tot negre, es va pintar la mà de vermell i va estampar la mà damunt de la tela. Va ser un moment molt fort”.

Per expressar un pensament a través de la pintura cal sentir-se lliure
Daniel Berdala, pintor, art consultor i fundador d’El Gimnàs de les Arts

Un dels bloquejos alhora de desenvolupar la creativitat és la por d’equivocar-nos. Segons Ponti, el problema és que l’error el tenim fixat en el nostre sistema neuronal, ens sentim culpables quan ens equivoquem. “Fixeu-vos que tenim tendència a fer un gest, a tocar-nos el cap amb la mà, per exemple, i fer alguna ganyota. Què passaria si en lloc d’això somrius i dius que bé, m’he equivocat?”. El problema que tenen les empreses és que no tot són els excels, les persones que hi treballen necessiten expressar les seves emocions.

Escolta el pòdcast aquí: